Per molt que en parli amb amics i companys i per molts tombs que li doni no arribo a entendre que ha portat Pedro Sánchez a prendre la decisió de voler prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. Hi ha d’haver quelcom més que els arguments que ha exposat públicament sobre protegir els més joves de suposats continguts tòxics, com si tots fossin curts i sense criteri propi. En tot cas, controlar els continguts que consumeixen els menors d’edat ja sigui a través de les xarxes, de la televisió convencional o d’altres canals és feina de les seves famílies no del Govern de l’Estat que amb aquesta mesura està xafant una línia vermella que l’acosta a l’autoritarisme de certs països més aviat poc democràtics. També és un recurs fàcil per evitar l’autocrítica culpar a les xarxes socials de la deriva cap a la dreta d’un percentatge important de la joventut del país. És gairebé una obligació dels joves de cada generació anar a la contra del discurs oficial del moment i en els darrers anys ha estat dominat per consignes woke i d’esquerres. TikTok, Instagram o X només són plataformes amb continguts de tota mena. Sánchez és conscient que fer efectiva aquesta limitació és tècnicament complicat i força impopular, però li ha servit per donar un cop d’efecte i desviar l’atenció de temes importants com el preu de l’habitatge, la migració o el cas Koldo, Cerdán i Ábalos. Digueu-me agosarat.
Sessió: No iniciada
