Un dels esdeveniments esportius més esperats de cada any és la celebració de la Super Bowl que presenta un espectacular xou a la mitja part a càrrec de grans artistes. En aquesta cita han brillat des de Michael Jackson a Bruce Springsteen, passant per The Who, Prince, Madonna o U2.
Tot i això, en la present edició de diumenge hi haurà sorpresa ja que durant mesos s’havia especulat que Metallica, una de les bandes més icòniques de tots els temps i amb seu a San Francisco, s’encarregaria d’amenitzar el descans de la competició, però finalment serà Bad Bunny qui actuarà.
L’elecció d’aquesta figura del reguetón reflecteix un canvi en l’audiència i els interessos dels organitzadors. Els que som fidels al rock defensem que l’insuls reguetón no s’ajusta a l’atmosfera del futbol americà i preferim l’energia de les guitarres.
L’ordinari ‘perreo’ ha desplaçat en popularitat el poder del rock i l’elegància del pop. Amb l’elecció de Bad Bunny s’ha tancat l’oportunitat a la banda més poderosa de l’univers del metal. El rock clava el genoll davant d’un reguetón que es basa en l’efímer i amb què en lloc de cantar es badalla.
Tot i aquesta situació en què els rockeros perdem punts davant l’alarmant augment de reguetoneros, cal deixar clar que el rock no és mort malgrat perdre la seva posició dominant. La Super Bowl ja no serà tan fantàstica com ho podria ser perquè la música brossa s’ha imposat a la música de qualitat.
És el reflex de com discorre malament aquesta societat de descerebrats més preocupada de la matèria que de l’esperit. Molt malament que les guitarres claudiquen davant de l’autotune… Oh yeah!
