Per dir els mons de cadascú és imprescindible ordenar els mots, fer-ne inventari: endreçat de fora, endreçat de dins. En el meu món rural –i dic meu com tu pots dir meu–, el que em pertany per sobirania visual, al mig del Pla d’Urgell, tot hauria de ser arrodonit perquè l’aresta no s’hi dona tant en la natura i la idea d’arbres i fulles i terrossos no l’encaixes en l’angle recte. Però l’eficiència que duu en ella mateixa la civilització, ens ha regalat més rectes de tiralínies de les que pensem que guardem al dedins. Séquies i ramals projectats, bancals, rengleres, fileres d’arbres ben empeltats en trossos parcel·lats en porques i jornals, amb cavallons de qui llaura sense desviació, dret i ben acabat. Hi ha una sinuositat en la recta, i és bellesa.
Sessió: No iniciada
