No són pocs els articles que hem dedicat al finançament de Catalunya, de ben segur que aquest tampoc serà l’últim, i si avui ho tornem a fer és perquè l’anunci del govern de Madrid d’aprovar, i portar al Congrés de Diputats, l’anul·lació d’una part del deute a l’Estat, no només de Catalunya, sinó de totes les Comunitats Autònomes de règim general, ha anat acompanyat d’un altre enfoc a l’hora de parlar del nou finançament. Ara resulta que el president Illa ja no parla d’un finançament singular, sinó que remarca la seva postura de considerar com a prioritària la lluita contra el “dumping fiscal de Madrid”. En un principi, pot semblar que les dues coses siguin la mateixa, és a dir, denunciant el dumping reivindico nou finançament. I no, no és el mateix, que hi ha una relació col·lateral i no són del tot independents, si, però conceptualment són coses distintes, és més, Catalunya podria tenir un finançament singular diferent del de Madrid i les altres Comunitats i la capital de l’Estat podria continuar amb el seu dumping fiscal.
El que passa és que la política i els seus actors directes, els polítics, generen confusions interessades i voluntàries per semblar que estan dient el mateix que deien quan realment el seu nou discurs és, això, nou, renuncien a l’anterior i opten per una altra via, quan l’aparença amb l’anterior és, conceptualment, nul·la. Complexa, de per si, és la gestió política que encara la fem més confusa, tanmateix, aquesta confusió no és involuntària, aquesta confusió implica confondre interessadament, en lloc de dir que s’ha canviat d’objectiu i allò que es deia abans ara s’abandona, canvien d’objectiu que té una gran aparença amb l’anterior. Això és el que està succeint amb el finançament singular i el dumping fiscal de Madrid, es canvia del tot el fi, aquest és el nou discurs del govern català.
Parlem del dumping fiscal, en els tres grans impostos, IRPF, IVA, i Societats, la Comunitat de Madrid només pot actuar en la quota autonòmica de l’IRPF, no pot tocar ni IVA ni Societats. Pel que fa a la quota autonòmica de l’IRPF elimina el recàrrec que pot aplicar la Comunitat que en el cas de Catalunya és de l’1% i només de les rendes del treball, no les rendes del capital i estalvi, que aquí no tenen cap recàrrec autonòmic, per tant, hi ha dumping però fluix. On està el gruix d’aquest dumping? En els impostos cedits i en els propis, aquí si. En els cedits el més important és el de Successions i Donacions i en el de Patrimoni, encara que en aquest últim l’aplicació de l’Impost Temporal de Solidaritat de Grans Fortunes ha minvat la bonificació que havia de l’Impost del Patrimoni que tenia un tipus impositiu del 0%.
Per mi els efectes negatius del dumping fiscal de Madrid venen més de les inversions estatals a la capital i de la concentració del sistema fiscal actual i no dels propis impostos, que si, també, però no tant. Per exemple, a la Comunitat de Madrid no li cal patir per l’aeroport de Barajas com nosaltres hem de patir pel Prat, i igual passa amb els grans museus que l’Estat té cura del manteniment. No li cal invertir a la Comunitat perquè ja ho fa l’Estat.
Amb aquest funcionament de la fiscalitat i de la inversió pública és bo intentar reduir el dumping fiscal, però mai aquesta política de reivindicar la seva desaparició no pot amagar el treball i la reivindicació d’un finançament singular o no però que doti d’autonomia fiscal a Catalunya. No s’ha de confondre.
