Avui, Divendres de Dolors (diada que subratlla els dolors de la Mare de Deu en conèixer el destí del seu fill), per algunes dones que s’anomenen així és el seu sant. La meva mare se’n deia de Dolors. Ella, però, no en tenia res de dolorosa. Era un picarol i li agradava que li diguessin Lola, talment com ho cantaven la Concha Piquer i la Lola Flores. La copla que interpretaven aquestes senyorasses era un abrandat cant a la fidelitat i a l’amor-passió: “De noche i de dia, solo pienso en ti,/ eres la vida pa’ mi ¡ay que sí!”, deia la lletra. I reblava: “Aunque pongan una tapia/ y tras de la tapia un pozo,/ han de saltarlo tus brazos/ y han de cruzarlo mis ojos”. A la mare, dona fidel com n’hi ha poques, li agradava cantar-la mentre feinejava…
Un Divendres de Dolor, però de 1827, va morir un altre ferm defensor de l’amor-passió i de la fidelitat, que ha passat a la història com un dels més grans compositors del món mundial: Ludwig van Beethoven. Quan el llibretista Jean-Nicolas Bouilly li va fer arribar la història de “Leonore, o l’amor conjugal”, Beethoven, en estat d’enamorament perpetu doncs s’havia passat part de la vida buscant una dona amb qui casar-se perquè idealitzava la unió sagrada entre dos éssers, va trobar la plasmació dels seus desitjos en el text de Bouilly. I li va faltar temps per fer-ne una òpera. La protagonista, una dona fidel i valenta que es sacrifica per l’amor al seu marit i el salva, s’havia de dir Leonore. Però Beethoven la va convertir en Fidelio, tot seguint una moda molt arrelada des de Shakespeare, Lope de Vega, Calderón i els autors del teatre renaixentista, on les heroïnes havien de disfressar-se i canviar de gènere per aconseguir els seus objectius en un món dissenyat pels homes…
En ple segle XXI, les coses han canviat molt. O no. Si m’atenc a la ressaca del dia 8 de Març, ¿queda lluny la Leonor/Fidelio del compositor alemany? La que sí queda lluny és la Lola de les tonadilleres històriques. A les dones d’avui ens agrada anar per lliure. I les més agosarades, busquem follón. La versió actualitzada de “No me llames Dolores, llámame Lola” que cantava Pastora Soler ho fa evident: “Yo voy por mi camino, tu tienes tu destino (…) Mi via va pa’ lante si estás o no conmigo/ busca que busca, que busca follón”. Fidelitat? La traïció està de moda, ¿oi senyores de la política? Però aquesta és una altra història.
