“He conegut una guerra molt dura, de fang, cos a cos, barreja de guerra de trinxeres de la Primera Guerra Mundial amb la guerra tecnològica més avançada que hi ha hagut fins ara”. Aquesta descripció és de Joan Estévez, un mercenari de la Val d’Aran, que ha estat soldat ucraïnés en la batalla contra Rússia. “Ucraïna és un infern, un lloc molt perillós”, afegeix un altre mercenari, en aquest cas, un brasiler anomenat Ralf.
El documental Mercenario, estrenat fa uns dies a Movistar Plus, retrata la guerra des de dins, en ple front de batalla. Ho fa en primera persona, gràcies al testimoni d’un soldat, que porta la càmara mentre lluita en combat. El soldat és lleidatà, de la Val d’Aran, 38 anys i conegut com a Espinoza.
“Papa, gràcies per tot, us estimo”, diu Espinoza mirant a càmara, plorant, en un moment on els russos els estaven acorralant. Així comença el documental, acomiadant-se de la seva família perquè es pensa que acabarà morint. “Amor meu, ens veiem al vaixell pirata”, li diu al seu fill a través de la càmera. Al final, se salva i és curiós perquè una de les coses que ensenya el documental és que als soldats els ensenyen a morir però no els ensenyen a viure. “Des que he tornat a casa em sento inútil, em cau el món a sobre”, reflexiona Joan Estévez amb els seus pares, que intenten convencer-lo que deixi la vida de mercenari.
Un mercenari és un soldat que se’n va a una guerra contractat per un exèrcit extranger. És sorprenent però igual que hi ha metges o pastissers, hi ha soldats que combaten per diners. És la seva professió. 3.000 euros al mes li pagaven a Espinoza per ser franctirador al front de batalla. Calcula que, en els mesos que va estar a la guerra, va matar a una quinzena de soldats russos, gent a la que respectava i de la que se’n podria haver fet amic, si els hagués conegut en unes altres circumstàncies. “Jo només demano a Déu que em lliuri de matar a ningú. He vingut per necessitat econòmica”, explica un mercenari colombià, fitxat per l’exèrcit ucraïnès.
El documental aconsegueix ensenyar la guerra des de molt endins. És impactant veure com cauen les bombes. I sorprèn com gent entrenada per a matar pot tenir moments de tanta sensibilitat. “Veure morir un company és un trauma que et persegueix tota la vida”, expliquen. “De vegades envien gent, sobretot extrangera, a missions suïcides”, denuncien.
Mercenario retrata les misèries de la guerra, la seva crueltat, les contradiccions i les dificultats que pot tenir un soldat per adaptar-se a una vida normal. I ho fa un lleidatà que, a més a més, entrena a altres soldats pels boscos del Pirineu. Un dels últims mercenaris a qui va instruir va morir a Ucraïna. Li deien “Abuelo” però, com que no han trobat el cos, la família no pot cobrar la indemnització i van haver d’enterrar-lo amb el taüt buit. Aquesta és una altra de les crueltats que ensenya el documental.
