La fortor de poesia de les terres de Lleida. L’olor magnífica i punyent que alguns no poden aguantar és l’anunci de la bona collita de poetes. Una terra rica i ben afemada escup la lletra amb un vigor i una verdor florida que no s’han vist mai. Neixen a les Garrigues, a la Val d’Aran, tant li fa, surten com els bolets a la tardor i venen a enamorar-se aquí, a la primavera, les poetes del món. Perquè és sabut que brolla ben salvatge i pertot, l’aigua del desgel plena de versos, que s’escampa per canals i séquies, amigues. Qualsevol font t’escup un poema a casa nostra. Celebrem-ho. Llarga vida a la Setmana de la Poesia, que sigui inevitable, que no ens puguem aguantar de recitar, que campin lliures les puputs i inundin els horts de taques carabassa!
Sessió: No iniciada
