Pirineu lleidatà, el gran protagonista de la nostra geografia sembla habitat per uns éssers forts que emprenen baixades per rius en barques de colors i pugen per incertes pistes a pobles gairebé deshabitats amb vehicles de tracció a les quatre rodes, que ensenyen a baixar els nostres cadells per les pistes blanques a l’hivern mentre els grans preparen estofats de caça i venen loteria al fons de la vall. Però Pirineu, tan extens com és, muntanyes i carenes, és una forma de viure i pensar, de gaudir i créixer amb respecte, de guanyar-se la vida amb el bestiar, d’anar a fer herba, de costum i parla ancestral, de saber fer, de solucionar, d’oficis, d’aire puríssim que aclareix la vista i la ment, de fusta –finalment– perquè el bosc, habita en ell.