Restaurar l’equilibri ecològic dels mars i oceans i alhora mantenir un sector pesquer local esdevé una tasca, com a mínim, difícil. Des de fa dècades el litoral català pateix massificació urbanística i de turisme, que omple els mars d’embarcacions; contaminació de tota mena, fins i tot, radioactiva, i una sobrepesca incontrolada representada, per exemple, pels que envaeixen les platges amb línies de canyes de pescar. Sempre que passo per una peixateria em ve al cap la mateixa pregunta: com és que encara hi ha peix al mar? Realment, és un miracle que els centenars de milers de peixateries del món puguin omplir els taulells tenint en compte la situació i deixant de banda el producte de les piscifactories. El nou i polèmic acord de pesca de la Unió Europea estableix, entre altres, que cal usar xarxes que evitin la captura de peixos petits i uns dispositius que impedeixin la destrucció dels fons marins, així com ampliar les vedes. Tot plegat requereix inversions importants que molts pescadors no poden o ja no volen fer. I deixa el camí aplanat perquè només sobrevisquin les grans corporacions i la importació de peix d’altres mercats menys exigents que l’europeu. És el mateix que pot passar a l’agricultura i la ramaderia a causa de l’acord signat amb el Mercosur.
Sessió: No iniciada
