“L’artista no s’ha de lligar mai als contractes, sempre ha de ser creatiu amb dignitat i plena llibertat”, defensa Xavier Baró justificant aquesta ‘Llum subterrània’ que passeja pels escenaris de música feta als marges de la indústria i els mitjans. El músic lleidatà més veterà en actiu és “hereu d’una cultura i una tradició que l’he transformat en música contemporània”.
Després de l’èxit obtingut divendres passat a l’Arca del seu Almacelles natal, Xavier Baró (veu i guitarra) torna a una de les sales que més ha freqüentat però que feia temps no trepitjava com és el Cafè del Teatre on diumenge (20.00 hores. 10 euros) proposarà una passejada per les cançons de la seva àmplia discografia amb arranjaments nous i n’estrenarà d’altres custodiat pel seu habitual multiinstrumentista Héctor Beberide. Com a convidat estarà Sigfrid Prim amb qui ha començat un projecte amb vocació d’àlbum.
La primera vegada que va pujar a un escenari tenia 18 anys, ja fa més de mig segle: “Jo sabia que entrava en aquesta professió per quedar-me, que havia de fer les coses bé, aprendre i cuidar-me”, reconeix a LA MAÑANA recordant els seus lideratges rockeros en bandes com Yerba, Tagomago, Primavera Negra i Tormentos. El 1998 amb ‘La cançó de l’udol’ va començar el seu fructífer camí en solitari.
