Dimarts 4 d’agost vaig anar a veure el concert de Jethro Tull a Cambrils. El líder del grup, Ian Anderson, estava a punt de complir 79 anys i, si us soc sincer, tampoc esperava un concert magnífic. Però ho va ser, almenys per mi i pel company expert musical del diari, Andrés Rodríguez, que el va definir com a “memorable” i que també va copsar la “màgia especial” de l’Ian Anderson que, tot i la seva avançada edat, va estar rutilant i amb moltes ganes d’agradar. No soc pas crític ni entès musical (Déu me’n guard), però el bolo em va entusiasmar. Tant que el situaria entre els tres millors concerts als quals he tingut el plaer d’assistir. Els altres dos són el de Van Morrison (80 anys) i el de Neil Young (uns altres 80 anys). Entre tots tres sumen 239 anys, la qual cosa és força preocupant per a ells, però també per a mi, malauradament. Tots tres formen part de la meva infantesa, gràcies al meu germà Paco, que aplegava a casa tots els LP que podia aconseguir dels grups més emblemàtics dels anys 70. Per un moment, dimarts a Cambrils vaig tornar a ser un infant i us ben juro que és una sensació extraordinària. Com diu l’amic Andrés Rodríguez: Oh yeah!.
Sessió: No iniciada
