La Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida (UdL) ha llançat una campanya de comunicació, que ja s’ha fet viral, adreçada a futurs estudiants universitaris per trencar tòpics sobre les carreres de Lletres i animar-los a cursar la seva carrera en una facultat poc massificada.
Amb el lema “Si ets de Lletres, no siguis un número!”, la iniciativa és una idea de L’Oest, Xarxa d’Informació Positiva, amb la col·laboració de dues cares lleidatanes ben conegudes: l’actor i guionista Ferran Aixalà i la creadora de contingut Marina Castellví (@marinadorqueguai), ambdós estudiants de la Facultat de Lletres de la UdL.
La campanya, centrada a xarxes socials, es desplega mitjançant vídeos breus, que protagonitzen Aixalà i Castellví i on desmunten amb humor intel·ligent els tòpics habituals que poden convertir-se en esculls per als futurs estudiants a l’hora de triar una carrera de Lletres o d’optar per estudiar a Lleida.
Amb aquest objectiu Aixalà i Castellví destaquen les sortides laborals que tenen carreres com Història, Història de l’Art i Gestió del Patrimoni Artístic, Geografia, Filologia Hispànica, Filologia Catalana i Estudis Occitans o el Grau en Estudis Anglesos, així com Grau en Comunicació i Periodisme Audiovisuals.
En els diferents vídeos es desmunten prejudicis com ara: “La geografia només serveix per aprendre països i capitals”, quan en realitat és un grau que té nombroses sortides laborals com en l’àmbit de l’Urbanisme i ordenació del territori, l’anàlisi de moviments de població i recursos, la lluita contra el canvi climàtic, la meteorologia o la gestió del medi natural.
També es destaca que estudiar en una facultat com la de Lletres de la UdL té diversos valors afegits com ara més proximitat amb el professorat i menys massificació, menys costos i més possibilitat de destacar a més d’un accés més fàcil a les diferents beques per estudiar a l’estranger.
A cada vídeo el Ferran i la Marina ofereixen arguments i dades reals sobre aquests graus. A més a més, estan subtitulats per facilitar-ne el consum.
La campanya vol connectar amb els pares —un públic clau en la presa de decisions dels estudiants— mitjançant la presència d’Aixalà, mentre Castellví s’adreça de manera directa i empàtica als joves d’ESO i Batxillerat”.
