Aquests dies els mitjans de comunicació ens han anat informant del retorn dels viatges lunars tripulats, desprès de més de 50 anys. Analitzats des dels coneixements i tecnologia actuals, la proesa que es fa fer és impressionant, sembla quasi impossible que s’aconseguís, per exemple, amb ordinadors que tenien menys memòria que la que avui porta un rellotge. Aleshores ja varen sorgir veus crítiques que qüestionaven l’enorme despesa econòmica invertida per aconseguir-ho, enlloc de destinar recursos a acabar amb la fam al món i les greus desigualtats socials que causen tants morts diàriament. Els EUA els van gastar com a propaganda front el comunisme. Van ser els primers, van guanyar la cursa de l’espai.
Quan l’URSS va caure com a imperi pensàvem que disminuiria molt el pressupost militar i es podria derivar a millorar la societat i la qualitat de vida de les persones de tot el món. Però desgraciadament no va ser així. Tant Rússia com EUA i Israel, afegint la Xina i altres països, han seguit incrementant la despesa militar fins a l’actualitat, que els estan “consumint” en guerres, matant centenars de milers de joves soldats i també civils, des de nens a ancians. El món del segle XXI està pitjor, en aquest sentit, que el de finals del segle XX.
Ara que ha tornat la carrera espacial, que inclou la Xina, ressorgeixen veus crítiques en que es prioritzi la “conquesta” de l’espai abans que el benestar dels habitants de la terra. La imperiosa necessitat d’acabar amb la greu injustícia de les desigualtats socials escandaloses i la mort de gana o set o malalties fàcilment tractables. A més, actualment, en què ja s’ha demostrat que el creixement econòmic desbocat està destruint el planeta terra en el que vivim els humans, que ja estem patint-ne les conseqüències com el canvi climàtic i els desastres en focs i inundacions que provoca, dedicar recursos a la preservació del planeta és una necessitat vital pels nostres descendents. Els neocapitalistes com Donald Trump neguen en públic el canvi climàtic per seguir guanyant milions de dòlars de manera escandalosa. A més, com vol ser el primer en tot –“American first”–, ara vol tornar a guanyar la conquesta de l’espai i hi està tornant a dedicar recursos.
No hauríem de trepitjar de peus a terra abans d’enlairar-nos a l’espai? És afalagador comprovar amb imatges els grans avenços científics i tècnics que fan possible arribar a la lluna, establir una base habitable, per després anar a Mart. D’on surten els enormes recursos que calen per aquesta conquesta espacial? Si a més les guerres demanden cada vegada més diners per la recerca i fabricació d’armament, cada vegada quedaran menys pel benestar social, la justícia social, la lluita contra la desigualtat i la pobresa.
Considero que cal continuar amb la recerca científica per la millora de la qualitat de vida dels humans, però ha de ser de la majoria, no d’una minoria. I èticament hi ha d’haver una priorització destinant els recursos allí on sigui més urgent i necessari.
