Aquest any és molt agradable donar un tomb pels afores, per l’entorn privilegiat de la nostra ciutat (horta, riu, bosc, sèquies, secans i tossals) i per moltes altres contrades de la plana de Lleida. Ha estat un any amb aigua, sense massa fred, i a tot arreu trobem una col·lecció de verds lluents i flors de tota mena, d’aquelles que són humils, amb moltes propietats que ja ni recordem i que pinten de colors les mirades del passejant. Esperem que la primavera allargui una mica i faci durar aquest regal. Al costat, el contrast amb la ciutat és molt bèstia perquè amb poques excepcions, el verd hi és escàs i els colors no es troben. Sorprèn que tan a prop com ho tenim i amb tanta relació amb l’horta (qui no té un parent o un amic amb torre?) els lleidatans siguem tan poc generosos amb els balcons florits. Podem culpar-ne l’Ajuntament, el clima pèssim o el vandalisme. Cert. És el que solem fer. Però hi falta un altre factor, que és el particular, el de la petita dedicació personal que esdevé solidària perquè les teves plantes i flors ofereixen salut i bellesa als teus conciutadans. Diem sovint que Lleida és un poble, però potser en sentit pejoratiu i no en aquell que faria fàcil i més habitual tenir unes plantes a l’eixida, unes floretes als escocells i uns balcons amb testos plens. Algunes ciutats, també les més grans, saben que això té més valor que un ornament qualsevol i mostren una cura especial en parterres, jardineres, petits parcs i arbres als quals acompanyen també balconades, porxades o vestíbuls d’institucions i empreses.
Tenim força carrers amb personalitat però pocs amb alegria, especialment al centre històric i a l’eix comercial on una planta o una flor, per humil que fos, s’apreciaria millor que a les grans avingudes. Feu la prova en passejar pels carrers, a ciutat o al vostre poble. De tant en tant alceu la vista i imagineu com seria (o feu algun muntatge virtual). No es tracta de competir ni de disfressar la realitat de cada dia si no d’enriquir-la, i no només amb flors si no amb algunes mostres de la voluntat de compartir, de col·laborar amb una petita aportació personal o familiar que veuran els veïns, passejants i visitants.
Aquestes coses que semblen tan inútils fan comunitat, eduquen en civisme i celebren la vida, que prou falta ens fa.
