Sessió: No iniciada

Sessió: No iniciada

Search

ARTICLES - ZONA 1 (BANNER HORIZONTAL)

“Va ser una sorpresa que ningú recordés aquest fet”

FOTO_ Gio Imatge de l’autor amb la seva novel·la

ARTICLES - ZONA 2

L’historiador i escriptor Oscar Lalana Foj encara la quarta edició de ‘Cugula’, el seu debut en la novel·la històrica, que s’ambienta a Almacelles i que ha estat un èxit des de la seva publicació fa al voltant d’un any. Ara, diu, ja s’està documentant per escriure una segona.

 

A grans trets, quins van ser els successos de l’any 1908 en què es basa la novel·la ‘Cugula’?
Els fets que es conten tenen a veure amb un crim que es va cometre a Almacelles la primavera de 1908. De fet, el crim es descobreix en aquella data, ja que els fets es remunten molt més abans, quan el matrimoni format per la Pilar i el Sebastià protagonitzen un fet esgarrifós com fou el segrest de la seva pròpia filla per amagar-la de la resta dels vilatans. El Sebastià, a contracor de la seva dona, la tancarà durant quinze anys dins d’una gàbia de conills i la criarà com una bèstia més de les que tenia a les golfes. La història, que és cruel i perversa per si sola, té un rerefons psicològic i social molt acusat i complex. Tot té una raó de ser, i el lector que s’endinsi en la història veurà i comprendrà els detalls de per què es decideixen a cometre aquesta barbaritat i de quines motivacions van provocar aquell crim que va sacsejar tot el país i que va aparèixer a la premsa de tota Espanya.

Què és el que et va interessar quan la vas descobrir? Què volies contar amb aquesta història?
El que em va sorprendre més de la història va ser que la notícia aparegués en gran part dels diaris d’àmbit espanyol i que a Almacelles ningú recordés res d’aquest fet. La notícia produí tal trasbals en aquells anys que es va seguir a la premsa local durant mesos totes les vicissituds d’aquell matrimoni, així com les xafarderies, rumors i comentaris que es deien d’ells pel poble. A més, el descobriment d’aquella notícia va coincidir amb la descoberta de multitud de cartes personals d’aquells anys que em va lliurar la família dels barons d’Esponellà i senyors d’Almacelles, i vaig arribar a comprendre moltes de les situacions que van donar lloc a que personatges com el Sebastià i la Pilar fessin el que van arribar a fer. Almacelles en aquells anys era un poble petit, on tothom es coneixia i on hi havia gent que manava molt i gent que s’havia de deixar manar. Era un poble pràcticament de règim feudal, on el senyor d’Almacelles tenia uns administradors i col·lectors implacables que actuaven sense miraments contra els pagesos que li devien els censos i impostos anuals. Aquest abús de poder es veu reflectit en alguns dels personatges que surten en la novel·la i que, clarament, estan basats en personatges reals i en fets reals que es descriuen amb tota cruesa arran del què s’explicava en aquelles cartes personals adreçades al baró d’Esponellà.

També t’endinses en esdeveniments històrics de l’època. Com eren aquells anys a Almacelles i a Ponent, en general?
De fet, la novel·la se centra principalment en la figura de la Pilar i en els seus antecedents familiars. Ella prové de l’interior de Catalunya, d’un ambient rural però amb lligams amb la burgesia local manresana a partir d’un oncle del seu pare que fa negocis amb la implantació del ferrocarril. També hi ha una part on es parla de la burgesia barcelonina de tombants de segle, quan la protagonista entra a treballar al palau que tenien els barons d’Esponellà a Barcelona i, finalment, amb el seu trasllat a Almacelles hi té molta importància tots els prolegòmens de la construcció del Canal d’Aragó i Catalunya, amb les lluites de poder de terratinents, polítics i grans prohoms lleidatans que competien per fer-se un forat en l’establishment de l’època. Almacelles en aquells previs a l’arribada del Canal d’Aragó i Catalunya era un crisol de gent arribada de tot arreu, que venien a la recerca d’un futur millor i de les oportunitats que se’ls prometia amb la posada en reg de tot aquell immens territori, fins aleshores erm i improductiu. Entre aquests nouvinguts, evidentment, hi havia gent de tota mena i condició: d’honrats i d’altres, més espavilats, que volien medrar a tota costa.

T’ha sorprès l’èxit que ha tingut la novel·la?
Moltíssim. De fet, escriure aquesta novel·la em va suposar un parell d’anys de recerca de documentació i de parlar amb molta gent entesa en totes les matèries de les què es tracta. Volia que fos una novel·la el més rigorosa possible. El resultat ha estat prop de mil pàgines d’història que he procurat fer-la el més engrescadora possible, amb moltes trames que s’entrecreuen i amb força diàlegs per a que fos més atractiva i la gent s’hi enganxés malgrat l’extensió que té. Sigui com sigui, l’acollida ha estat sorprenent i més per una autoedició com aquesta, en la què no he tingut el suport de cap editorial al darrera. Tot ha estat gràcies al boca orella dels qui l’han llegida, fet que m’enorgulleix i, gràcies a això segurament, ha estat possible que ara mateix parlem d’una quarta edició en marxa en poc menys d’un any.

Què creus que ha pogut agradar més al lector?
Pel que m’ha arribat, a la gent el que més li ha agradat són la descripció dels personatges que hi surten. Crec que tothom, d’una manera o altra, se sent representat per algun d’ells. A més, surten temes i situacions que hom té presents o que els ha escoltat parlar als avis, als pares… El territori físic i humà és el nostre i això fa que la gent s’hi identifiqui ràpid amb algunes de les escenes que s’hi descriuen.

Quins són els teus propers projectes en l’àmbit literari? Fer una segona novel·la històrica? Algun llibre d’història local com els anteriors?
De moment, estic documentant-me per escriure una nova novel·la històrica. En aquest cas es tracta d’un personatge que també va viure entre els segles XIX i XX. Era de Torregrossa però es va establir a Almacelles. Li deien Lo Cubano i era un paleta que va treballar i va relacionar-se amb gent com Macià, Gaudí, Rubió i Bellver… Fins i tot va enfrontar-se a personatges del règim franquista com el mateix General Moscardó, mà dreta de Franco durant el front del Segre, qui va confiscar-li una preciosa casa pairal d’aires colonials que tenia al poble i que la va fer després d’una estada a Cuba força accidentada. Una vida de novel·la que sorprendrà a moltíssima gent i que crec, que a la gent que li ha agradat “Cugula”, també els captivarà, sens dubte.

ARTICLES - ZONA 3

ARTICLES - ZONA 4

EL MES LLEGIT

1

2

3

4

ARTICLES - ZONA 2 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 3 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 5

ARTICLES - ZONA 6 (BANNER HORIZONTAL)

ARTICLES - ZONA 11

ARTICLES - ZONA 12