En aquests temps en què tot es mira amb lupa i tots semblem enfadats amb el món, no està de més fer una ullada a altres èpoques en què tots érem més feliços. El període de la transició va ser difícil però la gent s’ho prenia d’una altra manera, hi havia més unitat entre tots i llavors sí que al mal temps es feia bona cara, no com ara.
La música serveix de testimoni d’aquesta afirmació. Sóc conscient que hi ha temes vigents molt delicats com la violència de gènere o el càncer de mama, per citar-ne dos exemples, que segur que han existit des de sempre però no s’havia cridat tant a la sensibilitat com actualment. Furgant en la meva discografia, l’altre dia vaig desempolsar un simpàtic vinil que em va rejovenir i em va remuntar als enyorats anys 80. ‘¿Cuándo se come aquí?’ és el primer àlbum d’una de les bandes més gamberres i divertides del rock espanyol.
Siniestro Total van desafiar des del seu Vigo natal a la ‘Movida madrileña’ amb cançons d’estil marcadament punk, amb un nombre comptat d’acords de guitarra i lletres surrealistes que han quedat a les bandes sonores de moltes vides. El disc publicat el 1982 conté 15 temes d’escàs minutatge i alt contingut divertit que seguien la línia del maxi ‘Ayudando a los enfermos’. El vinil original s’obre amb ‘Todos los colgados mueren empalmados’ i després és un no parar de textos que ara serien impensables com ‘Las tetas de mi novia’, ‘Los chochos voladores’, ‘Hoy voy a asesinarte’, ‘Los esqueletos no tienen pilila’ o ‘Sexo chungo’ perquè “tengo un problema entre las piernas que a todas las tías las pone muy tiernas”.
Uns Siniestro Total descaradament atrevits… Oh yeah!
