Una trentena d’entitats lleidatanes denuncien “greus obstacles” a l’hora d’empadronar-se a la ciutat i que això afecta sobretot persones migrants. La situació, asseguren, és causada per la manca de cites a l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (OMAC), la no resolució dels expedients dins el termini legal de tres mesos, la sol·licitud de documentació que no exigeix la normativa estatal o l’exigència d’un període previ de residència a la ciutat que, en alguns casos, és de sis mesos malgrat “no constar al protocol”, segons Jennifer Nana, secretària de l’entitat antiracista Ndiatiguia. De la seva banda, la Paeria discrepa d’aquesta visió i assegura que gestiona amb rigor “total” les peticions d’empadronament que rep.
A peticions de l’ACN, la Paeria ha assegurat que empadrona els residents a la ciutat, “fins i tot els que no tenen títol habilitant”, sempre que s’acrediti per alguna via la residència efectiva en el domicili, tal com preveu la normativa.
A més subratlla que el protocol que regula l’empadronament a Lleida és “molt garantista” i que compleix “amb tots els requisits legals”. En aquest sentit, recorda que durant l’any 2024 va tramitar 10.864 empadronaments a la ciutat.
Alhora, la Paeria afirma que “el fet que altres municipis pròxims a la ciutat no garanteixin l’empadronament en els casos en què no es disposa de títol habilitant, genera una pressió extra sobre els serveis municipals vinculats al padró”.
Finalment, subratlla que l’Ajuntament està adherit al Decàleg per garantir l’empadronament a Catalunya i n’és “una de les institucions impulsores”.
Padró, drets per viure
Les entitats que han denunciat els “obstacles” per empadronar-se a la ciutat s’han unit en la campanya ‘Lleida pel padró’ i han convocat una concentració el 25 d’abril davant la Paeria amb el lema ‘Padró, drets per viure’.
Les entitats insisteixen que el padró és la porta d’entrada als drets més bàsics, com l’atenció sanitària, l’educació, l’accés a serveis socials, la participació política o la regularització administrativa i, alhora, és una eina indispensable per dimensionar adequadament els serveis i recursos públics a la població real que viu als barris. “Sense padró, moltes persones queden fora del sistema i no hi ha ciutadania plena”, ha alertat Nana.
Aquests col·lectius afirmen que la gestió “restrictiva” del protocol d’empadronament municipal deixa atrapades en “un cercle de vulnerabilitat i exclusió” moltes persones que viuen a la ciutat, especialment aquelles en situació d’infrahabitatge, sense lloguer formal o amb documentació precària. Per aquest motiu, exigeixen a la Paeria que garanteixi un empadronament “àgil, accessible i sense traves, independentment de l’origen o la situació residencial de les persones”.
En el marc d’aquesta campanya les entitats han posat en marxa el web www.lleidapelpadro.cat perquè tothom qui ho vulgui s’hi pugui adherir, ha explicat Cesia Ricalde, de l’Associació Llajtaymanta Bolívia. De moment, en formen part 31 entitats socials, sindicats i veïnals de la capital del Segrià, entre les quals la PAH, Fruita amb Justícia Social, Òmnium, el Sindicat de l’Habitatge, la Comissió de Drets Humans del Col·legi de l’Advocacia de Lleida o formacions polítiques com la CUP, ERC i el Comú.
