“Vols anar a jugar als Estats Units?” Aquesta és la pregunta que li van fer a la Jordina Rovira, de Balaguer, mentre jugava a futbol amb el Pardinyes. Va decidir provar sort enviant vídeos del seu joc a través de l’agència que li ho va proposar, la gestió va donar resultats i va rebre moltes ofertes però es va decantar per la primera, la de la Shorter University de Georgia. Aquest va ser el seu primer club, on va jugar tres anys, fins que va fitxar per la Indiana University of Pennsylvania, on és ara. En resum, quatre anys a l’elit del futbol universitari dels Estats Units.
La Jordina, que abans havia jugat a l’AEM i sortia d’una lesió, estudiava Psicologia a la UdL i va decidir fer les maletes i apostar pels Estats Units. Hi anava a fer la mateixa carrera però amb el futbol com a company de viatge. Explica que el seu nivell d’anglès era “normal” i de cop i volta es va trobar “amb una nova cultura i una societat de missa dominical”. I és que la Shorter University de Georgia era una universitat baptista. “A l’equip fins i tot teníem una capellana i resàvem abans de cada partit”, explica la Jordina. Arribada d’una altra tradició cultural va decidir no mirar aquesta nova cultura a través de les seves “lents”. I és que de seguida va tenir clar que era ella la que venia de fora i la qui s’havia d’adaptar. Aviat va descobrir una societat “molt integradora, amb gent que m’invitava a casa seva, molt amable i que sempre feia pinya”.
Geòrgia és un estat del sud, on la religió és com un “sistema d’unió” entre una comunitat on la gent sempre ha viscut molt dispersa. El xoc cultural amb algú que ve de Catalunya era evident però la tradició futbolística també ho era. “És un joc molt físic, casi no tocàvem pilota, fèiem molt gimnàs i corríem molt”. Segons explica la Jordina no és un futbol massa creatiu el que es practica a Geòrgia, on hi ha “molts automatismes” i un sistema basat en el futbol americà “de córrer amunt i avall”. Potser per això explica que s’aprecia molt que hi hagi jugadores estrangeres. A la Shorter University de Geòrgia només eren de fora ella i una alumna colombiana. “Per això les jugadores internacionals estan molt valorades” perquè aporten “creativitat i un punt diferencial”. Que fossin poques jugadores estrangeres ja li anava bé perquè el que volia era incorporar-se plenament a la seva cultura d’acollida.
El primer any no va ser fàcil. No va poder jugar perquè s’havia trencat el menisc i durant nou mesos va viatjar amb l’equip però veient-lo des de fora. Li van fer un tractament conservador, va millorar molt amb les sessions de fisioteràpia i la seva progressió va ser meteòrica. Tant, que el tercer any ja era la capitana. “Als Estats Units això és un gran reconeixement, pel lideratge que implica administrar un equip”.
I després de Geòrgia va arribar una altra oportunitat. Acabats els tres anys del grau de Psicologia als Estats Units cal un màster per poder exercir. Hi havia universitats amb molt bon nivell esportiu però amb poca dotació a les beques esportives. Al final es va fixar amb la Indiana University of Pennsylvania. Va contactar amb l’entrenadora i li va dir: “Jordina, vindràs amb nosaltres”. De Geòrgia va passar a un estat del nord molt diferent al d’abans. També ho era el futbol. Molt més tècnic i més a l’estil europeu que el que es practicava allí. “El nivell esportiu era molt diferent i la visió, també”. La Jordina explica que hi ha una estructura extremadament “professional i ben travada a nivell tàctic i físic”. A Pennsylvania, un estat molt més “liberal”, hi va trobar molta estructura. “Tots els recursos que hi podrien ser hi eren”. Hi va continuar jugant d’extrem i mig de deu. “Sempre portava el número 7 al sortir al camp però ara porto el 22”, explica la Jordina, que assegura que ha après molt de l’experiència. De fet, l’equip ha arribat als campionats nacionals i això vol dir que han passat a jugar amb els equips d’altres estats.
Sobre el futbol femení als EEUU constata que “creix molt” i que fins i tot va “dos o tres passos més endavant que el masculí”. Quan s’acaba la universitat també hi ha l’oportunitat de ser seleccionada pel draft i entrar a categories més altes. Actualment la Jordina treballa d’assistent del degà del Departament d’Educació. “Tots els estudiants ja graduats poden optar a ajudar un professor o un degà”. La feina la combina amb unes intenses sessions d’entrenament amb l’equip, que juga a la Segona Divisió (PSAC’2’). “Ha estat un salt brutal des de Geòrgia”, explica. Es juga dos cops per setmana, els dimecres i els dissabtes, s’entrena cada dia i només se’n descansa un. “És com un món professional”, afirma. Ara fa un màster en Salut Mental Clínica i afronta la nova temporada, que començarà a finals d’agost, amb uns objectius que passen per “rendir al màxim al futbol i en el món acadèmic”. Són els reptes que es va fixar quan va fixar la mirada futbolística més enllà de l’Atlàntic.
