Euclides, Pitàgores, Riemann, Newton, Leibniz, Gauss, Euler, Descartes, Fibonacci, Turing, Wiles. No. No és l’alineació d’una selecció mundialista, és una llista d’uns quants genis de les matemàtiques a qui la humanitat deu molt més que als que xuten una pilota. Però, malauradament, les matemàtiques –de les quals Galileu deia que són «l’alfabet amb què Déu va escriure el món”– han estat, són i seran l’ànec lleig de les assignatures ja des dels cursos dels més petits. No hi ha manera que a l’escola s’agafi una base sòlida en matemàtiques i, tret d’uns quants alumnes, que a més són tractats de friquis, la majoria acaben per avorrir-les i busquen l’excusa tramposa que “no serveixen per a res en la vida diària”. I s’arriba a Secundària amb greus deficiències, com ha quedat demostrat en els resultats de fa dos dies de les proves de selectivitat, amb una mitjana de 4,18, la nota més baixa en com a mínim una dècada. (Com a curiositat, la televisió pública catalana l’endemà de conèixer-se la desfeta va emetre una oscaritzada pel·lícula amb cert protagonisme de les matemàtiques: Una ment prodigiosa, la història d’un matemàtic esquizofrènic que va rebre el Premi Nobel d’Economia). És imprescindible potenciar l’ensenyament de les matemàtiques, si més no perquè la fauna que devora les mentides i les rucades de les xarxes entengui que no ho podrien fer sense les odioses i inútils matemàtiques que van desenvolupar els genis citats a l’inici.
Sessió: No iniciada
