L’alcalde de Lleida i aquest columnista matiner, tenim, com a mínim, una cosa en comú: som fills de dues botigueres de les de tota la vida. Sabem, per tant i per adeenes, que la competència és l’ànima del comerç. El món empresarial és pur darwinisme, només sobreviuen els millors adaptats. Que la innovació procedeix d’una destrucció creativa. Torre Serona, Torre Farrera, Torre Besses, Torre Lameu, Torre Grossa. Som país de torres. Torre Salses cau a prop. Vol ser en un passeig. D’oci i negoci. Deia Cràtil, el vell sofista hel·lènic, que el nom és l’arquetip de la cosa. Vaja, que les lletres ‘rosa’ és la rosa. ‘Promenade’ és passeig. Comercial. Bigarrat ‘cluster’ de ‘clustres’. A saber: Cine Yelmo, Esclat, Fitness Park, Ilusiona, Sakito, Kiwoko, Sprinter i Maisons du Monde. Vuit grups forans: quatre madrilenys, dos francesos, un britànic i un barceloní. Vast conglomerat de serveis per al consum casolà, l’entreteniment i la gastronomia. Com pertoca, els botiguers de la ‘city’ lleidatana i dels voltants estan que trinen, o més, que el senyor Esteve de l’auca amb el futur de la seva botiga La Puntual, vetes i fils. Amb tot, la comèdia del burleta Santiago Rusiñol, acaba a fi de bé. Els negocis, més que no pas altra ocupació, són càlcul continu, un exercici instintiu de perspicàcia. Per cert, què li queda de botiguer a l’alcalde?
Sessió: No iniciada
