Un assaig clínic liderat des de Lleida, des de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (HUAV), juntament amb el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi i l’Hospital Universitari de Bellvitge, ha demostrat que l’aplicació precoç d’una tècnica anomenada condicionament isquèmic remot (RIperC) pot ser una estratègia segura i prometedora per millorar la recuperació de les persones que pateixen un ictus isquèmic. El projecte, conegut com a REMOTE-CAT, ha comptat amb la participació de 122 pacients i els resultats s’han publicat a la revista científica eClinicalMedicine.
Aquest estudi obre la porta a nous enfocaments de protecció cerebral que es poden aplicar abans que el pacient arribi a l’hospital, amb la possibilitat de millorar substancialment els resultats en una de les principals causes de discapacitat i mortalitat al món. El mètode innovador consisteix a inflar i desinflar automàticament un maneguet a l’avantbraç del pacient, dins l’ambulància, mentre és traslladat a l’hospital amb l’objectiu d’estimular mecanismes de protecció natural del cervell. Aquest estímul “a distància” activa mecanismes naturals de defensa que podrien protegir el cervell davant el dany causat per l’ictus, guanyant un temps molt valuós fins que es pugui aplicar el tractament definitiu a l’hospital.
Els resultats mostren que, a 90 dies de l’ictus, una major proporció de pacients tractats amb RIperC presentaven una bona recuperació (64,9%) comparat amb el grup placebo (47,3%). Tot i que la diferència no va ser estadísticament significativa en l’anàlisi principal, una anàlisi ajustada va revelar un benefici clínicament rellevant i estadísticament significatiu.
“Malgrat el nombre relativament reduït de participants, els nostres resultats indiquen que aplicar RIperC en fase prehospitalària és segur i podria millorar l’evolució dels pacients”, assenyala el cap de Neurologia de l’HUAV, catedràtic de la Universitat de Lleida i responsable del grup de recerca Neurociències Clíniques de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), Francisco Purroy.
“Calen nous estudis a major escala per confirmar definitivament aquests beneficis”, ha matisat l’investigador. També destaca el paper fonamental dels professionals del SEM, que van aplicar la intervenció durant el trasllat en ambulància i l’equip d’infermeria d’urgències.
L’ictus es produeix quan una part del cervell deixa de rebre sang de manera sobtada, ja sigui per l’obstrucció d’una artèria (ictus isquèmic) o per una hemorràgia. És una de les principals causes de discapacitat i mortalitat al món. En cas d’ictus, el temps és clau: com més aviat s’actua, més probabilitats hi ha de recuperar-se.
L’estudi es va dur a terme entre el 2019 i el 2023 amb la participació de 200 pacients atesos inicialment pel SEM amb sospita d’ictus en fase aguda. A 122 se’ls va confirmar posteriorment un ictus o un atac isquèmic transitori i es van incloure en l’anàlisi final. Aquest projecte s’ha pogut fer gràcies a la implicació i coordinació entre els equips del centre coordinador de la central de Reus i els equips de suport vital bàsic del territori. Per dur-lo a terme, a banda dels aspectes organitzatius, ha calgut un esforç de formació continuada per part dels tècnics en emergències per aplicar el procediment de l’assaig clínic.
“Aquest assaig és un exemple d’innovació i col·laboració entre centres sanitaris catalans, amb el lideratge de l’equip de neurologia de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i del Grup de Neurociències clíniques de l’IRBLleida, juntament amb la implicació activa de molts professionals arreu del territori” ha afegit Purroy.
Cal destacar la tasca de coordinació entre les diferents sales de la Central de Coordinació Sanitària (CECOS) del SEM, els equips territorials implicats (regions sanitàries de Tarragona, Lleida i Metro Sud) i la Unitat de Recerca del SEM.
La recerca ha estat possible gràcies a una ajuda de l’Instituto de Salud Carlos III, de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i la Unió Europea (ERDF A way to make Europe).
