A la Pobla de Cérvoles, un petit poble de les Garrigues, s’hi amaga un tresor per als amants de la vinicultura, el paisatge i l’art en totes les seves formes. Entre vinyes i pedra seca, hi conviuen ampolles de vi i més d’una vintena d’obres d’artistes que han trobat en aquest racó de Ponent un espai on expressar-se amb llibertat. És la Vinya dels Artistes, el projecte cultural de Mas Blanch i Jové, un celler que enguany celebra vint anys de trajectòria.
La història comença, però, abans. Una família d’agramuntins procedent del món pagès, formada per Joan Jové Solé i Sara Balasch Blanch, va arribar a la Pobla de Cérvoles fa més de trenta anys. Es van enamorar d’aquest poble de muntanya i van donar forma al seu somni: tenir terres i elaborar vi per a l’autoconsum.
Cada any, la verema es convertia en una festa familiar amb amics, de la qual sortien un miler d’ampolles per a repartir. Fins que, una vegada, el vi els va quedar especialment bé i va començar a prendre forma la idea de convertir aquella afició en un projecte comercial. Així, el 2006 naixia Mas Blanch i Jové. Ho feia amb una bona dosi de valentia i amb una estructura eminentment familiar. “Amb una barreja de bogeria i esforç van arribar fins aquí”, resumeix ara la filla, Sara Jové, que està al capdavant del projecte.
Actualment, les vinyes ja ocupen unes 17 hectàrees i la producció ha anat augmentant, però la seva filosofia s’ha mantingut intacta, estretament vinculada a la terra. Situades a més de 700 metres, es veremen a mà per a fer vins ecològics d’altura, perquè, tal com diu Jové, “els vins parlen del paisatge”. També parlen de l’altitud, de la pedra seca, de la marinada, de la calor de l’estiu i del fred de l’hivern. Dir que fan “vins a les pedres” és la seva manera de reivindicar que cada ampolla porta incorporada una part de l’entorn on ha nascut. I és precisament d’aquesta manera d’entendre el territori d’on neix la Vinya dels Artistes.
Un museu sense parets
La idea va sorgir de la mà de l’artista agramuntí Josep Guinovart, amic de la família. La seva concepció de l’art, allunyada dels espais tancats i de la litúrgia dels museus, va trobar en un camp abandonat d’ametllers el lloc ideal per prendre forma. La proposta era que diferents artistes poguessin deixar la seva empremta en el paisatge a través de les seves obres, com un homenatge a la terra i al món del vi.
La primera intervenció, l’any 2010, va obrir un camí en què artistes de tota mena s’hi van anar sumant. I el projecte va adquirir “inèrcia pròpia”: alguns contactaven directament amb el celler i d’altres arribaven recomanats per artistes que ja hi havien participat.
Avui, la Vinya dels Artistes compta amb més de vint obres, tant a l’exterior com dins del celler, d’artistes tan diversos com Carles Santos, Joan Brossa, Susana Solano, Erik Schmitz, Frederic Amat, Cristina Mejías, Antoni Llena o Josep Vallverdú. Cada autor crea una obra escultòrica de grans dimensions que s’ubica en un punt diferent de la finca i, per inaugurar-la, a principis d’estiu organitzen un acte solemne i festiu a la vegada.
Però no es tracta d’una col·lecció construïda a cop de noms. Al darrere de cada obra, hi ha un vincle. Els artistes han de compartir l’esperit del projecte, ha d’encaixar la seva obra amb el conjunt i, sobretot, s’hi han de sentir lliures. “No és un art ‘mainstream’”, explica Jové, sinó “la fusió entre tres elements: l’art, el vi i la natura”.
Cultura en entorns rurals
La Vinya dels Artistes no es limita a les escultures. Al llarg de l’any, Mas Blanch i Jové organitza tastos, concerts, inauguracions d’exposicions i altres propostes culturals. És una activitat marcada per l’estacionalitat, amb més afluència a la primavera i la tardor, però que ha aconseguit una capacitat de convocatòria notable per a un poble de poc més de 200 habitants. Les inauguracions poden reunir un centenar de persones i la celebració dels vint anys del celler, el juny passat, va congregar uns 600 visitants.
“La cultura no només viu a les grans ciutats”, reivindiquen. L’objectiu és demostrar que en un entorn rural també es poden trobar propostes culturals, artístiques i gastronòmiques, i que aquestes iniciatives poden contribuir a donar vida al territori. El celler rep entre 4.000 i 5.000 visites anuals, principalment de Lleida i altres punts de Catalunya, però sense buscar les aglomeracions. “És en llocs no massificats on pots trobar encara coses autèntiques”, defensa Jové.
Aquesta mirada també explica la relació que mantenen amb els altres cellers de la DO Costers del Segre. “Són els nostres veïns, no la nostra competència”, remarquen, perquè entenen que cada projecte aporta la seva pròpia personalitat a una denominació que, en conjunt, contribueix a donar valor al territori.
El futur, però, planteja reptes i el sector afronta una caiguda important del consum i les condicions meteorològiques són, cada vegada, més adverses. Malgrat això, Mas Blanch i Jové no mira endavant només en termes de creixement. Continua experimentant amb noves elaboracions i varietats autòctones i manté la voluntat de dinamitzar culturalment la zona.
Vint anys després d’aquell primer vi fet en un antic magatzem de tractors, la família continua defensant una mateixa manera d’entendre el projecte: fer vi des del paisatge i convertir-lo, també, en un lloc on passin coses. Una vinya on l’art no arriba com un afegit, sinó que hi creix al costat del vi.
