El Covid, malauradament, va tancar tothom a les seves llars durant un llarg període de temps. La majoria vam estar amb els familiars més propers o els éssers més estimats. Va haver-hi, però, 24 treballadors que van optar per viure el confinament tancats al seu lloc de feina. No volien posar en risc ni les seves famílies, ni molt menys les persones amb què tractaven diàriament. Aquest és el cas del Centre Geriàtric Lleida, que gràcies a les indicacions que van rebre prèvies i a la “vocació humana de voler protegir”, va convertir-se en l’únic centre sense cap cas de Covid durant el confinament. “Es va generar un microclima”, va dir la directora, Carol Mitjana.
Ens va rebre un divendres on alumnes del Claver omplien les sales. “Això és meravellós. El que realment ens motiva. Veure l’intercanvi intergeneracional i veure com de bé s’ho passen tots”, va comentar. Durant el Covid els 24 treballadors es van tancar a la residència. “Si tu et quedes, nosaltres també”, va destacar Carol. “Ho vam fer des de la inconsciència temporal. Va ser una decisió voluntària”. Ells no van poder veure els seus familiars, però sí que van tenir una “convivència genial”. “I no només entre nosaltres, sinó que els residents també es van involucrar. Ens ajudaven en totes les tasques i ens ho feien tot més fàcil”, va dir Carol Mitjana. Entre els treballadors tampoc va haver distincions. “Tots fèiem de tot, els oficis no importaven”.
La gestió exitosa va ser gràcies a la divisió de residents i treballadors en els famosos “grups bombolla”. El Centre Geriàtric (antiga Residència de les Germanetes dels Pobres) va ser l’impulsor d’aquest mode. “Es treballa amb més comoditat i tota la situació ens va permetre reorganitzar-nos”, va recordar Carol Mitjana, qui va afirmar que tot el “que hem après ens ha fet més professionals”.
El format aplicat pel Centre s’ha “viralitzat” i ha esdevingut un referent, no només a Espanya, sinó que també molts centres internacionals s’han interessat per aquest. Tanmateix, sense la implicació del factor més important, els residents, probablement l’èxit no hauria estat tan gran. La somrient Paquita, una dona de 86 anys que va entrar al Centre mesos abans del confinament. Ara és una apassionada del ioga, un ‘hobbie’ que va descobrir durant la pandèmia. “A l’inici vam tenir molta por, però quan vam veure que ens quedàvem amb ells ens vam quedar tranquils. Vam ajudar en tot; la tele no s’encenia, així no teníem excuses”, va dir amb un gran record.
L’agent Covid, una figura “d’urgència” i adaptable
Els protocols i els canvis constants de contingències, van provocar que el Centre Geriàtric creés la figura d’agent Covid. L’Alba Mor va ser l’encarregada d’estudiar els diferents plans de contingència, gairebé de forma diària. “No hi havia cap formació. Ells et deien la teoria, però tu havies d’adaptar-la a la realitat de cada residència”, va dir l’actual encarregada de qualitat del mètode ‘iFeel’, pel qual el Centre Geriàtric és una referència.
“Va sortir tot fluid. A l’inici s’havia de tranquilitzar l’equip per si entrava algun cas. Sense la figura d’agent covid i sense el treball de prevenció tot hauria estat diferent”, va destacar Mor. iFeel proposa activitats “i opcions de vida amb sentit”.
