Llegia en aquest diari el traspàs de Josep M. Alberdi, dibuixant de les revistes infantils Tretzevents i El Patufet i he recordat les estones que amb els meus germans fèiem torns per llegir-les: històries que enganxaven. A casa érem més del Cavall Fort i quan en teníem unes quantes, el pare les portava a enquadernar al Fontanet. En una època on a l’escola només s’aprenia castellà, algun cop francès però mai català (durant molts anys més una generació va ser analfabeta en la seva llengua) llegir i escriure en la llengua que parles tots els dies a casa i de vegades a l’escola era una obligació moral. A casa, es traduïa en llegir aquestes revistes i contes comprats a la llibreria Guimet o portats des de Barcelona. No oblidaré la mirada dels meus fills, en aquell moment adolescents, quan els explicava aquest fet; la història o jo érem d’un altre planeta.