La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, va expressar el compromís del Govern de la Generalitat en la defensa de la singularitat que suposen els jutjats de pau davant la reforma legislativa a nivell estatal. Ho va fer ahir durant la celebració del Dia de la Justícia de Pau al Teatre de l’Amistat de Mollerussa. Ubasart va afirmar que els jutjats de pau són “una institució que funciona i que està fortament arrelada al teixit cívic i associatiu del país” i va destacar la tasca que desenvolupen. “Vull destacar el valor afegit que heu aportat històricament els jutjats de pau i que són clau per pensar la transformació de l’administració de justícia i la resolució de conflictes”, va dir.
Els jutjats de pau són òrgans unipersonals amb jurisdicció al terme municipal i se situen en tots aquells municipis on no hi ha jutjat de primera instància i instrucció. El gruix de les tasques que desenvolupen els jutges de pau consisteix a resoldre, a través de la mediació i la conciliació, petits conflictes entre les persones físiques i jurídiques derivats de la convivència, evitant d’aquesta manera que els problemes del dia a dia dels veïns es judicialitzin o s’enquistin. La consellera de Justícia va dir que “l’impuls de la mediació i la gestió alternativa de conflictes ens ha de permetre assolir majors cotes de democràcia, pau i cohesió social”.
A més, sovint, són la primera porta d’entrada del ciutadà al sistema de justícia, especialment en municipis petits o allunyats de nuclis de població amb òrgans judicials de primera instància i instrucció. Els jutges de pau són escollits pel Ple Municipal per majoria absoluta i per a un període de quatre anys.
Justícia de proximitat a uns 900 municipis
A Catalunya, a diferències d’altre territoris de l’estat, la justícia de pau té una gran implantació territorial: 898 jutjats repartits en els 947 municipis del país, alguns de molt pocs habitants, però d’altres, com pot ser Calella, Salt, Castelldefels o Sant Cugat, amb milers d’habitants. És una figura que encarna la justícia d’arrel popular, que es va crear en ple bienni progressista (1855), es va mantenir durant el període republicà (1932-1939) i es va consolidar després del franquisme, ja en període democràtic, amb l’article 108 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
