M’he referit en anteriors comentaris a l’assetjament judicial a què l’administració de Donald Trump sotmet a institucions que no li segueixen la veta i gosen actuar amb independència. Un col·lectiu especialment assenyalat és el dels despatxos d’advocats. Un altre, el de les universitats. Fins ara, la majoria de les accions que ha exercit l’han abocat a fracassos judicials contundents. Però probablement allò que es pretén és atemorir aquestes entitats de manera que en molts casos transigeixin o, com a mínim, no es pronunciïn com ho farien sense sentir-se assetjades. I cal reconèixer que en alguns casos ho ha aconseguit.
Aquest dijous un Jutge de Districte de Massachusetts ha dictat una interlocutòria que inadmet a tràmit una de les demandes presentades pel Govern dels Estats Units contra la Universitat de Harvard. Dic una d’elles perquè ja son diverses les accions intentades per l’administració Trump contra aquesta prestigiosa universitat. Com a mínim n’he localitzat tres, la primera de les quals ja vaig comentar la primavera de l’any passat. I totes elles, tot i basar-se en diversos motius, acaben apuntant cap a la retirada de les subvencions que rep la universitat d’institucions oficials.
En aquest cas, la demanda va ser presentada al mes de març d’enguany i es fonamentava en una suposada passivitat de la institució davant de l’assetjament que patien els estudiants jueus i israelians que hi estudiaven. Afirmava que en el curs de manifestacions en protesta per la intervenció israeliana a Gaza els anys 2023 i el 2024, se’ls havia impedit l’accés als edificis escolars i se’ls havia obligat a portar gorres per amagar els típics casquets que porten molts jueus practicants. I deia que la Universitat havia fet els ulls grossos i no havia adoptat cap mesura per evitar aquesta discriminació. Per aquest motiu entenia que havia vulnerat la legislació sobre protecció dels drets civils i sol·licitava autorització per retenir els futurs pagaments de les subvencions que tenia concedides.
Enlloc d’acovardir-se i intentar negociar, Harvard va plantejar un incident d’inadmissibilitat que ara ha estat íntegrament acollit pel Tribunal de Districte. Bàsicament el jutge considera que perquè pugui apreciar-se una conducta de la institució contrària a la legislació sobre drets civils, s’hauria d’haver plantejat –i desprès demostrat, és clar– una actuació continuada i persistent de tolerància davant d’actes com els què es denunciaven. Però que el fet que s’haguessin produït incidents aïllats en situacions molt concretes i esporàdiques no permetia ni tan sols admetre la discussió que el Govern pretenia.
Però aquest enèsim fracàs d’una de les seves iniciatives judicials no sembla haver fet ni fred ni calor a Donald Trump. Ell ja deu haver aconseguit el què pretenia: difamar una institució que en molts aspectes representa l’antítesi de les seves idees i, sobretot, amenaçar-la amb retirar-li les subvencions i posar en qüestió la seva solvència. No tinc cap dubte que ho continuarà intentant.
