Sé per experiència que el periodisme és difícil. A vegades arriben informacions que, contrastades amb tres fonts, s’han de descartar perquè no tenen indicis de veracitat. Altres vegades les fonts no ragen, de manera que amb informacions que semblen fiables hem de callar durant setmanes fins que les podem verificar. El periodista fa, més o menys, com el metge. Té uns indicis (que en medicina serien la clínica del pacient), unes proves (les radiografies o els anàlisis) i una tècnica que fa que el resultat final més que objectiu sigui honest. El periodisme es pot equivocar i quan ho fa rectifica (perquè no és infalible) de la mateixa manera que si un tractament no funciona el metge n’encarrega un altre per curar el pacient. Parlo de periodistes i de metges que són dos oficis prou complicats. Ara bé. De la mateixa manera que hi ha gent que confia més en el curandero que en el metge també es podria dir que hi ha massa gent que fia la seva informació a la selva de les xarxes socials. Les xarxes no són dolentes per se perquè si van acompanyades de la marca d’un mitjà seriós, que replica les seves notícies a través d’internet, són un bon aliat per tothom. El problema és quan les xarxes s’emplenen d’anònims i de perfils que no donen la cara. Com a director de diari sé bé que soc responsable de tot el que es publica i per això dic que a vegades passem dies i setmanes per verificar informacions perquè el més important per nosaltres són els lectors. Per això em puja la mosca al nas quan veig que a la xarxa cola tot de forma impune, com la mentida que va replicar dissabte passat un perfil que es fa dir Balaguer t’estimo (la comunitat). Un “participante anónimo” alertava que la Paeria i la Creu Roja volien portar “menas de Ceuta” a Balaguer. Segurament per infondre odi cap als menors no acompanyats i difondre una mentida amb fosques intencions. Era fals i el perfil ho va retirar. La diferència amb la premsa és que darrera hi ha un ofici molt seriós, amb uns periodistes que es passen hores verificant i escrivint i una funció que és la d’informar amb honestedat. I encara que prediqui al desert qui vulgui informació que llegeixi diaris perquè les xarxes són al periodisme el mateix que els curanderos a la medicina.
Sessió: No iniciada
