Gairebé tothom ha pogut comprovar que el mes de juliol i el que portem d’agost no hi ha pràcticament mosquits. En el meu cas, he pogut constatar que tampoc hi ha bernats, aquests insectes que es posen a les plantes i que desprenen una pudor molt fastigosa quan els xafes. He vist amb els meus ulls bernats amb els rems enlaire per la roentor atmosfèrica. Estiren la pota (les potes) enllestits per la xafogor. No ho havia vist mai. Els mosquits són insectes d’organisme ectotèrmic, la qual cosa vol dir que la seva temperatura corporal depèn de l’ambient. Si fa molta calor s’accelera el seu metabolisme i les seves necessitats energètiques, fet que escurça o dificulta la seva supervivència. També ha contribuït a reduir el mosquitam la sequera. L’aigua és l’hàbitat imprescindible per a la reproducció dels mosquits. L’estiu és molt sec. No hi ha tolls i els testos de les flors no guarden humitats. Les persones especialment sensibles a les picades dels mosquits hauran agraït l’absència d’aquests molestos dípters. També han quedat tranquils alguns alcaldes de localitats costaneres, properes a aiguamolls i a ambients propicis a la multiplicació dels insectes. Conec un alcalde tarragoní que estava molt atabalat per les queixes veïnals pels mosquits, però no podia actuar sobre el nucli de la plaga perquè és espai protegit i no s’hi pot fumigar. L’alcalde va contractar unes passades d’helicòpter que va sulfatar el focus del mal amb aigua clara. Es van acabar les queixes veïnals. Enguany no ha calgut ni llogar l’helicòpter.
Sessió: No iniciada
