Quan fa tres anys dels atemptats jihadistes de l’17A a Catalunya, la justícia ha deixat a les portes del judici els tres únics supervivents de la cèl·lula, sense processar-los per delictes d’assassinat, una decisió que les víctimes veuen amb decepció doncs amenaça de deixar-les sense indemnitzacions.
Amb un format adaptat a les mesures sanitàries, la pandèmia no impedirà avui l’acte d’homenatge amb el que Barcelona recordarà aquesta fatídica tarda de l’17 d’agost de fa tres anys, quan el gihadisme va colpejar per primera vegada el cor de Catalunya, de la mà d’un grapat de joves de Ripoll (Girona) d’origen magribí, i va deixar, en unes hores, 16 cadàvers i prop de 140 ferits.
Després de tres anys d’investigacions, l’Audiència Nacional ha tancat la causa principal dels atemptats sense cap processat pels 16 assassinats i els ferits que van provocar els sis terroristes morts en els atacs de Barcelona i Cambrils.
La Sala Penal ha obert judici oral per delictes de pertinença a organització terrorista, fabricació d’explosius i estralls contra dos dels presumptes membres de la cèl·lula: Mohammed Houli Chemlal –supervivent de l’explosió d’Alcanar– i Driss Oukabir, germàdeundelsmortsialnomde qui es va llogar la furgoneta utilitzada en l’atropellament massiu.
En un criteri compartit per la Fiscalia i algunes de les acusacions –Generalitat i Ajuntament de Barcelona–, la sala cenyeix el paper d’aquests dos processats a la pertinença a la cèl·lula i els preparatius de l’atemptat frustrat, sense vincular-los directament amb els atacs Barcelona i Cambrils, tot i que ha deixat oberta la porta a que les parts ho plantegin en el judici.
Més tangencial seria la participació del tercer processat, Said Ben Iazza, a qui l’Audiència processa per col·laboració amb organització terrorista, en entendre que la seva intervenció es va limitar a facilitar la furgoneta frigorífica en què transportar el peròxid d’hidrogen necessari per fabricar els precursors dels explosius, així com la documentació per adquirir-lo. Gran part de les acusacions particulars exercides per les víctimes –incloses les col·lectives, com l’AVT o la de l’11M–, s’han afanyat a desmarcar-se de la Fiscalia, amb escrits que plantegen penes superiors als 2.000 anys de presó i presó permanent revisable per als processats, pels assassinats i intents d’assassinats dels atacs.
No només la possible impunitat dels atemptats preocupa a les víctimes i familiars de morts: també estan en joc les indemnitzacions que els puguin correspondre en sentència pels danys i seqüeles que arrosseguen i que sumen xifres milionàries. En el cas que els processats es declaressin insolvents, les indemnitzacions podrien ser assumides per l’Estat, d’acord amb la Llei de Protecció de Víctimes de Terrorisme, però aquesta solució sembla més improbable si després del procés penal no hi ha condemnats pels morts i ferits en els atemptats.
En paral·lel al procés judicial, el Ministeri d’Interior ha reconegut com a víctimes dels atemptats a 116 persones, entre elles els 16 morts, a les qui ha pagat més de sis milions d’euros en indemnitzacions i ajudes.
Barcelona recorda en silenci a les víctimes al mosaic de Miró
Després d’un primer aniversari amb una commemoració precedida de desavinences polítiques, l’Ajuntament de Barcelona ha apostat per segon any consecutiu per un senzill acte de record amb les víctimes com a protagonistes, just al mosaic de Joan Miró on Abouyaaqoub va aturar el seu dantesc recorregut.
Amb les distàncies de seguretat imposades per la pandèmia, les víctimes ocuparan l’espai central de la cerimònia al costat del mosaic, on es guardarà un minut de silenci, en un acte a què assistiran, a més de l’alcaldessa, Ada Colau, el president de la Generalitat, Quim Torra; el ministre de Sanitat, Salvador Illa, i la presidenta de Congrés, Meritxell Batet. Com ja va fer en anys anteriors, l’ACVOT s’ha desmarcat de l’acte de l’Ajuntament.
Sessió: No iniciada
