Endinsar-se avui al fons del CaixaForum Lleida on ens esperen els reflexos dels “Miralls. Dintre i fora de la realitat” suposa exposar-se a una exposició tan fascinant i curiosa com el viatge de l’Alícia de Lewis Carroll en Terra de Meravelles Òptiques. Aquest cop el soterrani caixista és tot un laberint de cambres més o menys secretes, de passadissos tirant a neogòtics i, com no!, d’una àmplia galeria de miralls que tant et conviden al miratge màgic, com a l’especulació espectacular per allò de trobar-li els tres peus al sardònic gat de Chesire, o del quàntic gat Schrödinger en la seva famosa caixa. Per tant, cal aventurar-s’hi…
“Miralls” és una sorprenent proposta interactiva per a totes les edats que, combinant les matemàtiques amb la manipulació de la llum, ens permet l’entrada a un món invers i inversemblant, tot descobrint-nos com la realitat varia segons el lloc des d’on la mirem. Circulant entre les caselles que composen els espills corbats, plans o calidoscòpics, em sembla sentir les veus de Tweedledum i Tweedldee, els rabassuts bessons del conte de l’Alicia que, com a ella, conviden a llegir poemes de Jaume Pont, Joan Brossa i una tirallonga de lletraferits penjats a les parets. També s’hi poden contemplar fotogrames de “Sopa de ganso”, “La dama de Shanghai”, “El Sirviente”… Poemes i films, paraules i imatges, completen uns diferents punts de vista sobre l’ambigua realitat tenint en compte l’obsessiva ubiqüitat dels miralls. Per reblar el clau, aquest viatge al·lucina amb una sorpresa: ens fa volar si giroscopem com li agrada al tossut Humpty Dumpty. Els propòsits d’aconseguir evasió i recreació tot d’una i a l’estil d’una barraca de fira gran-guinyolesca estarien abastament assolits…
Superades les proves, els tres que hi hem entrat, sortim a la realitat. Com en el conte de Carroll, ¿tot plegat ha estat un somni? L’estar rere els miralls, però, ens ha permès ésser uns altres deslliurant-nos de veure en ells els personatges que la vida ens obliga a representar. ¿També, tot jugant, descobrir d’amagatotis qui som realment? A l’adolescent Harry Potter, la fetillera Rowling li descriu un mirall, el de Gised, que no reflecteix la imatge de qui es contempla, sinó la dels desitjos inconfessables. Si vostè es mira en l’exposició, potser trobi entre els miralls exposats un que compleixi aquesta funció. Tot travessant miralls per mirar-me.
