…al cinema, a les sales fosques. Allí, on tot s’esdevé possible. Tecnològica mutació híper-moderna de la mítica cova de Plató. En el darrer ‘Tarde, querido’, la García Vinyals ha estat puntual donant la benvinguda a una recuperada sala de cinema lleidatana. Si hem de (re)tornar a les sales fosques, convé que el parc cinematogràfic estigui ben nodrit. Que no sigui buscar l’agulla al paller. Per tant, cal esperar que qualsevol dia d’aquests ens llevarem amb la notícia que el Principal ha despertat de la migdiada. Els cinèfils som una comunitat de subjectes reunits entorn el cinema en els que recau, ni més ni menys, que la responsabilitat de pensar, escriure i sentir les pel·lícules d’una manera especial. D’acord, això sí, amb els canvis estètico-formals dels nous camins fílmics. Una nova generació? Una regeneració? Mentrestant, estrenes com ‘The brutalist’, mega coproducció historicista, ¿melodrama conjugal, èpica racista, thriller social, faula cruel?, de tres hores i mig de viatge, ens retorna als temps d’aquelles llargues, reposades vetllades, davant les grans pantalles. Quan allà pels anys 50, 60 i 70, ‘Los diez mandamientos’, ‘Ben-Hur’, ‘Gigante’, ‘West Side Story’, ‘Patton’, ‘La batalla de las Ardenas’, s’aturava una estona la maratoniana sessió per beure, endrapar o altres ineludibles expansions. Doncs això.