El futur llunyà que ens imaginàvem quan ens asseguraven que hi hauria un túnel que travessaria el coll de Lilla per conduir-nos directes fins a Tarragona ja és una realitat. També ho és que una intel·ligència artificial sigui capaç de pintar com Dalí, escriure com Shakespeare o guanyar un premi mundial de fotografia sense que gairebé ningú s’adoni del truc. Fa només un any ens hauria costat creure que, després del que vam veure i viure l’1 d’octubre del 2017, diversos partits espanyols estarien acceptant una amnistia i disposats a traspassar Rodalies a canvi d’investir un president. Tampoc hauríem sospitat tenir tan a prop la possibilitat de poder moure’ns per l’aire en un dron dirigit per un software i ja tenim instal·lada, a l’aeroport d’Alguaire, una empresa d’aerotaxis xinesa preparada per oferir-nos el servei tan aviat com Europa ho autoritzi. Com passa sovint, la realitat supera qualsevol ficció. I és que els interessos polítics, econòmics, socials, religiosos o mediambientals poden arribar a moure muntanyes si qui els dirigeix s’ho proposa, només cal la voluntat necessària que apareix quan la contraprestació és prou sucosa perquè pagui la pena el risc de posar tots els ous al mateix cistell, encara que el cistell sigui el més lleig o el més petit.
Sessió: No iniciada
Menu
