Segur que a molts els passa el mateix que a mi. Quan un topa amb algú conegut que fa temps no ha vist, la pregunta per trencar el gel sol ser ara un “Tot bé?” prest per deixar a qualsevol amb cara de pasta de moniato, amb el dubte com a resposta. L’afirmació, titubejant o rotunda, no es fa esperar com a bona manera de sortir del pas.
No fa gaire temps enrere, aquesta mateixa situació amb una pregunta semblant es podia resoldre taral·lejant una vella cançó de Siniestro Total, ja que abans era freqüent desencallar l’inici d’un diàleg compromès amb un “¡Hola! ¿Qué tal?” que donava peu a cantussejar aquest “Pues hombre no me va mal”, evocant la banda gallega. Els temps estan canviant, com va predir Bob Dylan, però les expressions i les relacions entre els semblants, també.
Tot i això, hi ha personatges que es mantenen intactes per més que els caiguin els anys. Aquest és el cas de ‘Los Simpson’ amb què tants dels que m’esteu llegint heu crescut. Es tracta de la sèrie més longeva de la història de la televisió amb 35 anys, són dibuixos animats, personatges amb formes arrodonides i colors vius, amb ulls saltons, pentinats impossibles i moviments divertits, sempre emparats per una banda sonora de qualitat exquisida. La família Simpson i els seus conciutadans s’han hagut d’adaptar i evolucionen, encara que no creixin.
Per això, segur que tots ells ara ja no pregunten “Hola! Què tal?” sinó que van directament a l’impertinent “Tot bé?”… Oh yeah!
