He viscut a la Pineda. Estàvem fets a veure unes boletes diminutes de plàstic transparent barrejades amb la sorra de la platja. Eren els pèl·lets que ara escoltem als informatius per l’abocament provocat a les costes gallegues pel mercant Toconao que va perdre un contenidor amb un miler de sacs de 25 quilos de pèl·lets, és a dir més de 26 tones de boletes. Un mes després de l’abocament químic continuen arribant a les platges del nord les restes del naufragi. Ningú sap quants pèl·lets han arreplegat els voluntaris ni què n’han de fer. A la Pineda hi va haver dues grans marees de pèl·lets els anys 2021 i 2022. Els pèl·lets són l’eterna espasa de Dàmocles. Ni les demandes ecologistes davant de la Fiscalia de Medi Ambient, ni l’obertura recent de tretze expedients informatius a empreses petroquímiques per part de la Generalitat, garanteixen que no tornarà a haver-hi abocaments de pèl·lets. Sembla com si els pèl·lets fossin un dany col·lateral suportable. Els pèl·lets no són negrots com el chapapote del Prestige; no se sap mai ben bé qui ha provocat l’abocament i tampoc hi ha consens sobre la seva toxicitat. Qui dia passa, pèl·lets empeny.
Sessió: No iniciada
