Fa només uns dies, va succeir… Sense més i vaig recuperar la il·lusió d’aprendre i de tornar a creure. Sempre he dit que mai és tard per a aprendre. L’altre dia vaig aprendre en directe i en primera persona el que és una moció en un ajuntament pròxim. L’associació Long Covid Lleida es va presentar a l’ajuntament i va llegir una moció. Que no és més ni menys que una declaració d’intencions i peticions perquè els malalts de covid persistent no es facin invisibles i sobretot per a sol·licitar l’ajuda i aconseguir una unitat multidisciplinària a Lleida que els atengui. Actualment a Catalunya només n’hi ha una, a Barcelona, i té entre un any i un any i mig de cua d’espera. Vaig aprendre de nou una cosa, i no poc important. A més, vaig veure com tots els partits polítics sense cap excepció van votar íntegrament a favor que això succeís. Afegint cada partit les seves amables paraules sense cap retret entre ells. Vaig tornar a creure, quan de seguida em vaig assabentar que alguns ja han enviat o preparen presentar-ho al Parlament de Catalunya. La il·lusió tornava a la vida en veure que les portes s’obrien veritablement. I això només és l’inici, evidentment no sé com acabarà, però aprendre, creure i il·lusionar-se van donar una mica més de vida i esperança a aquests malalts de covid persistent. Això sí que és motivació real… Veure-la i sentir-la en directe veient que l’esperança tornava a totes les cares.
Sessió: No iniciada
