Al setembre, segons l’Institut Nacional d’Estadística, l’increment dels preus va continuar baixant. Els preus no baixen, baixa la inflació, però els preus no, el que passa és que el seu increment és inferior al del mes anterior. Tanmateix, el percentatge de setembre no deixa de causar sorpresa. L’augment no és només el més petit dels últims quatre mesos, sinó que respecte al mes anterior, agost, la inflació va baixar vuit dècimes, passant d’un 2,3% a l’agost a 1,5% al setembre (a Lleida del 2,5% a l’1,6%), la qual cosa representa un descens del 34,8% (a la zona euro es va passar del 2,2% a l’agost a l’1,7% al setembre, més alta que a Espanya, fins ara sempre havia estat a l’inrevés). La inflació acumulada de gener a setembre és del 1,4%.
Evidentment, la notícia és positiva, encara que, com hem dit, amb sorpresa, sobretot perquè tant agost com setembre són mesos on els preus sofreixen tensions, a l’agost per la demanda turística (aquest any es va batre el rècord de visitants) i el setembre per l’inici del nou curs acadèmic que té una incidència directa sobre el comportament dels preus. Tanmateix, les llars no perceben aquesta baixa, aquestes destinen a despesa de productes alimentaris i habitatge, llum i gas, un 50% dels seus ingressos. Si, és cert que hi ha hagut una contenció de la llum, però en productes alimentaris, per exemple, la puja ha estat important en alguns d’aquests, oli d’oliva, patates, xocolata, sucs, que han pujat més que la inflació. És possible que en la cistella dels 467 articles de l’IPC aquests productes tinguin molt poc pes.
Continuarà aquesta tendència a la baixa de la inflació? Probablement sí perquè tan carburants como llum i gas presenten certa estabilitat. Tanmateix, hi ha dos perills, el primer, internacional. Si la guerra a l’Orient Mitjà s’estén a l’Iran el preu dels combustibles pujarà. El segon, nacional, la incorporació de l’IVA als productes alimentaris en dos fases, la meitat a partir de l’1 d’octubre i la segona a partir de l’1 de gener, tindrà efectes mínims. Hem de parlar, però, del perillós que pot ser l’arrodoniment. Què volem dir? Pot passar, per exemple, que un article que amb el 2% d’IVA d’ara passaria als 3,89 euros, l’arrodoniment pot fer que passi a quatre euros. No és el mateix, però recordeu, quan es va estrenar l’euro l’any 2002, que un cafè de 100 pessetes va passar a un euro (166,386 pessetes) o el “Tot a cent” es va convertir en “Tot a un euro”.