Josep Gomis, ex conseller de Governació, exdelegat de la Generalitat a Madrid i exalcalde de Montblanc entre moltes altres responsabilitats, ha viscut el franquisme, la transició, la democràcia i el processisme. És un privilegi escoltar el seu testimoni viu. Cada 22 de febrer, Josep Gomis reuneix a la seva casa de Montblanc un grup d’amics per celebrar l’aniversari de la seva segona vida. Un 22 de febrer, Josep Gomis estava endreçant el magatzem agrari de la família quan l’escala on havia pujat per abastar uns sacs li va vèncer i va caure d’esquena a terra de molt mala manera. Tanmateix, va sortir indemne de la caiguda perquè a terra hi havia, ben plegada, una borrassa de collir olives que li va fer de matalàs salvador. Gomis, que és creient, assigna la ventura d’aquell dia a la voluntat del de més amunt. Així és com, cada 22 de febrer, tenim alguns el goig de compartir estovalles, tertúlia i música a la casa de l’insigne expolític montblanquí. El seu testimoni viu és fonamental per entendre la transició a la democràcia. Adolfo Suárez, durant una de les moltes converses que va tenir amb Gomis, li va fer una confessió: “Gomis, la transición no se hubiera podido realizar sin la contribución fundamental de dos personas: Santiago Carrillo i Jordi Pujol”. Que ningú no ho oblidi.
