Tenia 9 anys i el meu germà em va portar al cine a veure Terminator 2. Màquines autònomes, Cyborgs assassins que viatjaven des del futur… No vaig entendre gran cosa i vaig passar molta por. De fet, vam acabar sortint de la sala i buscant una pel·lícula més infantil que no em fes passar una mala estona. Era l’any 1991 i el que llavors era ciència-ficció ara sembla gairebé premonitori. La dimissió d’un enginyer ha disparat tota mena d’alarmes sobre la Intel·ligència Artificial i la seva seguretat afirmant que la carrera pel seu domini pot acabar amb la pèrdua de control sobre aquesta tecnologia i suposar el fi de la humanitat. Sembla impossible, però llegint-ho em ve al cap la sala fosca i l’Arnold Schwarzenegger amb un ull vermell i penso que potser no ho és tant.
Sessió: No iniciada
