Allà pels obscurs anys 1950 o 60, a l’avinguda Blondel, a tocar del Montepio, estava aparcada una xurreria marronosa, crec que tirant a caqui, i amb un nom que ja no recordo. Sí que he retingut, malgrat la distància, l’eslògan que senyorejava la barraca: ‘Los peores del mundo’. O allò de la publicitat negativa per provocar el client. Darrerament, les llibreries a Lleida sembla que s’hagin inspirat en la xurreria. ‘La fatal’, ‘La irreductible’ han obert portes amb voluntat més de cau bibliòfil que no pas de botiga de llibres. Ara se’ls hi ha afegit una altra aventura aventurera. La ‘4 contes’, reciclada versió polimorfa del ‘Genet Blau’. Reviscola la seva vida comercial un dia d’aquests. Al capdavant, la Roser Guasch Garrofé (Lleida, 1988), dona inquieta cul-del-Jaumet, que es defineix, i cito, ‘somiadora, impulsiva, emocional, familiar, feminista’, mig bruixa, felina i llunàtica. En puc donar fe. Vaig gaudir (i patir) la Roser dirigint-la a l’Aula Municipal de Teatre, allà pel 2002, amb el muntatge escènic de ‘La casa de Bernarda Alba’ de Federico García Lorca. A dia d’avui, la Guasch segur que té comprovat que les Bernardas Alba encara manipulen vides. Al cap i a la fi, neta del xarcuter Garrofé del carrer Carme, la Roser ja domina l’art del mondongo. Amb tot, aquests ‘4 contes’ no sé si son massa, o massa poc. ¡Sort i calaix!
Sessió: No iniciada
