El Govern preveu destinar gairebé 126,96 milions d’euros fins al 2031 per construir quatre noves estacions ferroviàries destinades a carregar i descarregar mercaderies. Ho ha anunciat aquest dimarts la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, a la roda de premsa després de la reunió del Consell Executiu. Les noves estacions estaran situades a Lleida, l’Ebre, el Penedès i l’Empordà –a l’entorn de Vilamalla–. Segons fons de l’Executiu, les ubicacions responen a una «demanda real» de les empreses de cada zona per disposar de serveis ferroviaris per transportar les seves mercaderies. L’objectiu de l’Executiu és arribar a un 10% de mercaderies transportades per ferrocarril a Catalunya abans del 2030.
L’estació que rebrà més inversió serà la de Lleida, amb 72 milions d’euros únicament per a la seva construcció. També és l’estació que actualment es troba en una fase més avançada, segons apunten fonts del Govern, amb estudis informatius i dotació pressupostària feta.
L’estació del Penedès té una inversió prevista de 30 milions d’euros en la primera fase constructiva, mentre que les terminals de l’Empordà-Vilamalla i de l’Ebre costaran 16,2 milions i 7 milions, respectivament, també en la primera fase de construcció. La inversió total es completa amb altres partides més petites en estudis previs i altres gestions.
La inversió forma part de l’estratègia catalana de terminals ferroviàries, que dissenya una xarxa de set estacions repartides per Catalunya per a la càrrega i descàrrega de mercaderies en trens. Tres ja estan en funcionament, que són les terminals ferroportuàries del Port de Barcelona, el Port de Tarragona i La Llagosta, a les quals se sumen les quatre noves estacions projectades fins al 2031. A més, l’estratègia inclou l’estació de Portbou, que hauria de donar suport a la resta de les terminals de la xarxa catalana, tot i que no s’insereix dins la inversió de 127 milions anunciada aquest dimarts.
En roda de premsa, Paneque ha assegurat que Catalunya no pot «dependre només de la carretera» per moure mercaderies: «Necessitem més trens, i per això aquestes connexions», ha afegit, referint-se a les noves estacions. Per a la consellera, les noves infraestructures ferroviàries permetran millorar la sostenibilitat mediambiental del transport, però també la competitiva de l’economia catalana.
Un dels objectius de les noves estacions, segons ha apuntat Paneque, és potenciar l’autopista ferroviària, el tipus de transport que implica pujar els camions sencers sobre els trens, una solució que també pot millorar el «dèficit de conductors» a Catalunya.
La planificació de les noves terminals s’ha fet tenint en compte la influència que tindria en un futur el nou Eix Transversal Ferroviari, que ha de travessar Catalunya des de Lleida fins a Girona sense passar per Tarragona ni Barcelona. El projecte de la nova línia ferroviària es troba actualment en una fase inicial, després que el Govern fes la licitació de l’estudi de la primera fase de l’eix.
Demanda de trens de mercaderies per part d’empreses
Per concretar la ubicació de les noves terminals, fonts del Govern apunten que s’ha estudiat la demanda que hi ha per part de les empreses del territori per tenir nous serveis ferroviaris per a mercaderies. Així, existeix una «demanda contrastada» a Lleida que se situa en el sector del pinso, el cereal i l’agroalimentari, mentre que el Penedès destaca en l’àmbit vinícola, els cotxes i l’autopista ferroviària.
Per a l’estació de l’Empordà-Vilamalla, l’Executiu destaca una demanda per part d’empreses del sector de la carn, el producte fresc i els cotxes. Finalment, per a l’estació de l’Ebre, hi ha una demanda d’empreses de fusta i de l’àmbit agroalimentari.
Sobre la terminal de suport de Portbou, que no s’inclou en la inversió de 127 milions anunciada aquest dimarts, el Govern defensa que cal implantar-hi l’ample estàndard europeu, que actualment arriba des de França fins a la frontera. El nou ample europeu, diu l’Executiu, «a més de reforçar el paper de la terminal de Portbou, obrirà noves oportunitats per al trànsit de mercaderies i enfortirà el conjunt de la xarxa».
El transport de mercaderies cau a la meitat en cinc anys a Catalunya
L’anunci de la nova estratègia de terminals ferroviàries coincideix en un moment en què el transport de béns amb tren va a la baixa a Catalunya. El transport ferroviari va suposar l’any passat un 3% de tots els moviments terrestres de mercaderies, segons dades de l’Observatori de la Logística de Cimalsa, analitzades per l’ACN. Suposa el nivell més baix de la sèrie històrica de l’estadística, que es remunta fins al 2006, i el ferrocarril perd més de la meitat del pes del 6,3% que tenia el 2020 sobre el total del transport terrestre de mercaderies.
En total, Catalunya va registrar un moviment de mercaderies amb tren de 2.645 milions de tones-quilòmetre l’any passat, un indicador que multiplica les tones transportades per la quantitat de quilòmetres recorreguts. Això suposa una caiguda del 47% respecte dels 4.950 milions de tones-quilòmetre transportats amb trens el 2020, i del 49% respecte dels 5.161 milions de tones-quilòmetre del 2015.
