“Tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per a fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d’acord amb l’interés general per a impedir l’especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics”. Això és el que diu, textualment, l’article 47 de la Constitució espanyola.
Segons l’Institut Nacional d’Estadística, més de 40.000 persones viuen al carrer a Espanya i el 40% porta més de tres anys sense tenir sostre. Les autoritats s’han compromés a erradicar aquest problema abans del 2030. Però la realitat ens aboca al pessimisme perquè la xifra ha augmentat gairebé un 10% en dos anys.
Aquestes dades reflecteixen una situació dramàtica perquè viure al carrer és no tenir res i sortir-ne és extremadament difícil. S’han d’aplicar mesures de xoc per a solucionar aquest drama. Però és que la dificultat d’accedir a un habitatge s’estén a molta més gent que no pas la que està en exclusió social. El president de Construmat, Xavi Vilajoana, deia l’altre dia que “la vivenda social ha deixat de ser per als més vulnerables i cada vegada agrupa a més classe mitjana”. Això vol dir que el gruix de la societat té dificultats per accedir a un habitatge. Segons Infobae, els preus dels pisos han crescut un 29,4% en els últims cinc anys mentre que els salaris han pujat només un 6,5%.
Si ampliem la mirada, veurem que el cost de la vivenda s’ha disparat un 54% en la última dècada, segons una anàlisi de Fotocasa. Un pis de 80 metres quadrats ha passat de costar uns 129.000 euros a 199.000.
Viure en una casa és més o menys car en funció de les ciutats i, és veritat que en aquest sentit, Lleida és de les localitats més barates d’Espanya. Només Ávila, Zamora, Ciudad Real, Cáceres, Huelva i Osca tenen preus inferiors. La mitjana a és de 126.000 euros, lluny dels 537.000 euros de San Sebastià.
Tot i això els preus han pujat dels 1.038 euros el metre quadrat a l’abril del 2015 fins als 1.392 euros a l’abril del 2025, segons el càlcul d’Idealista. Això vol dir que un pis de cent metres quadrats costa ara 36.000 euros més que fa deu anys. Si fem cas de la recomanació, per afrontar una operació d’aquest tipus, necessitaries uns 48.000 euros estalviats. Segons l’Agència Tributària, el salari mitjà dels lleidatans és d’uns 23.000 euros.
Quants anys necessitarien la majoria de ciutadans per a estalviar el doble del que ingressen en tot un any?
