Gairebé es pot qualificar de miracle que un fumador no llenci la burilla a la via pública. Les burilles representen el 40% dels residus recollits al carrer pels serveis de neteja. A pesar que sigui sancionable, la majoria de les burilles acaben a terra o a les cunetes de les carreteres. Quants incendis han ocasionat? És difícil de saber. El que sí que sabem és que els filtres de les burilles tenen milers de substàncies tòxiques: nicotina, metalls pesants (mercuri, plom, cadmi, arsènic), àcid cianhídric, hidrocarburs aromàtics policíclics i, fins i tot, poloni-210 (radioactiu). Si són llançats a terra, la pluja o el vent els arrosseguen cap a les clavegueres i aquestes substàncies acaben en rius i oceans. La composició dels filtres inclou acetat de cel·lulosa no biodegradable, el qual pot romandre al medi fins a 10 anys. Durant aquest temps anirà alliberant els compostos perillosos esmentats i contaminant els ecosistemes. Avui dia, les burilles que es recullen es consideren fracció resta i van a l’abocador, però a causa del seu caràcter tòxic no s’haurien de tractar així. Els productes d’aquest tipus han d’anar a dipòsits especials o, en aquest cas, es poden reciclar. Però el millor que es podria fer és deixar de fumar.
Sessió: No iniciada
