Metges i familiars es poden trobar amb la necessitat de decidir com procedir en el cas d’un pacient que, sigui per malaltia o per un fet sobrevingut, no pugui pronunciar-se sobre com respondre a un empitjorament del seu estat de salut. Això pot comportar diferències entre la visió professional i la de l’entorn proper al pacient per determinar els passos a seguir, divergències, però, que poden quedar encarrilades amb el document de voluntats anticipades. Es tracta d’una declaració formal i oficial que qualsevol ciutadà pot fer, sigui perquè pateix una malaltia o perquè vol definir fins on vol arribar a ser tractat si pateix, per exemple, un accident. Recentment, s’ha simplificat el procediment, permetent registrar-lo a través d’un metge.
L’existència d’un document de voluntats anticipades és potent i útil perquè un ciutadà amb plenes facultats i de manera lliure pugui expressar com vol ser atès en situacions complexes i on no es pugui pronunciar. L’objectiu és que pugui posar límits fins on ell cregui per preservar la seva qualitat de vida, marcant unes línies vermelles.
“Si hi ha un coneixement definit de l’evolució d’una malaltia, el pacient pot definir un escenari bastant concret de com avançar i quan no li agradaria que l’atenguessin”, explicava la doctora Cristina Fortià, presidenta del Comitè d’Ètica Assistencial de l’hospital Parc Taulí de Sabadell. Aquest òrgan té caràcter consultiu, i intervé a partir de la petició dels professionals sanitaris o de l’entorn proper del pacient, oferint una visió multidisciplinària i objectiva sobre com actuar en determinats casos.
“Això fa que les recomanacions que dona el Comitè tinguin pes, no vol dir que tinguin més raó que els professionals que es troben en un conflicte, la nostra mirada no és amb tecnicisme científic, sinó que busca una manera d’ajudar a través de la bioètica, amb una deliberació dels conflictes amb valors i principis”, apunta Fortià.
Tot i que pot aquest document es pot associar a persones que pateixen una malaltia determinada, també pot donar-se el cas que algú, sense patologia prèvia, vulgui deixar fet aquesta mena de testament sobre quin ha de ser el seu tractament. “En aquests casos solen ser documents menys definits i perfilats”, destaca la doctora, donat que en casos de malalties terminals, per exemple, el pacient sol fer un dibuix molt ajustat d’acord amb l’avançament previst.
Tres vies per formalitzar el document: un notari, un metge o tres testimonis
Fins aquest 2024, el ciutadà tenia dues vies per formalitzar el document. Una implicava disposar de tres testimonis majors d’edat, sense vincle familiar fins a segon grau ni vinculació patrimonial amb una d’elles, i una altra era fer-ho via notari, que fa de garant de la seva voluntat i que certifica que està en plenes facultats.
“És important la designació de representants, una tercera persona que actuï de garant de la seva voluntat en cas que s’arribi a una situació en què no és capaç de prendre decisions”, explica Fortià. Preferiblement, ha de ser algú proper a la persona, que conegui les seves prioritats i valors, que pugui ajudar els professionals segons allò que voldria el pacient. Ara, a més, una tercera via permet agilitzar el procediment. Des de principis d’any es va validar la possibilitat que fos un professional sanitari qui certifiqués aquesta voluntat.