Bernat Erta es troba millor que mai. El velocista lleidatà ha deixat enrere finalment tot aquest calvari de lesions que ha arrossegat durant els dos darrers anys i que, pràcticament, no l’han deixat competir.
“Em sento molt bé, semblant a l’estat físic que vaig tenir tot just fa tres anys, quan vaig fer marca personal a la pista coberta”, explica a LA MAÑANA.
Erta reflexiona sobre que el va motivar a continuar endavant durant aquella etapa: “Sempre he estat molt enamorat de l’atletisme. Les experiències positives que he tingut amb aquest esport pesen molt més que qualsevol lesió”.
L’atleta assenyala que en tot moment ha confiat en ell mateix i en la possibilitat de tornar a estar a un gran nivell un cop les lesions s’ho permetessin.
El lleidatà també fa balanç sobre el seu paper a la final dels 400 metres llisos del Campionat d’Espanya, disputat el passat cap de setmana, en el qual va ser desqualificat per envair el carril de l’esquerra: “Lògicament, no em fa cap mena de gràcia. Em vaig desequilibrar una mica i vaig notar que queia”. Així i tot, Erta raona que el que més ràbia li va fer va ser quedar-se a pocs segons de superar la mínima, que era de 46.20’. “Jo anava buscant el rècord, la medalla podem dir que era un regal més”, relativitza el velocista lleidatà.
Finalment, Bernat Erta destaca quins objectius li venen per damunt en el curt i mitjà-llarg termini: “L’objectiu principal és el Mundial de Tòquio, intentar anar-hi tant als relleus com a les proves individuals”. Amb el Campionat d’Europa a l’horitzó, el lleidatà expressa que el més important és mantenir-se sa i no tornar a lesionar-se: “La preparació és una mica any a any, l’atletisme és un esport complicat i he tingut moltes lesions”, diu.