Per si sol, aquest justifica una visita fins a l’Índia, encara que aquest país és molt més: és un torrent de sorpreses que es van presentant una darrere l’altra com a seqüències tretes d’un film. Quina meravella és el mausoleu de Muntaj Mahal (d’una manera abreujada i tal com es coneix, el nom és Taj Mahal). Amb tota justícia va ser proclamat a Lisboa per la UNESCO com una de les Set Meravelles de la Humanitat, després d’una votació universal i popular.
El Taj Mahal, que es va començar a construir l’any 1632 i es va acabar vint-i-dos anys després i en què van intervenir 22.000 artesans, va ser el regal que l’emperador mongol Saha Jahan va fer a la seva esposa Muntaj Mahal perquè una vegada morta i en la seva nova vida pogués viure en aquest lloc amb tot luxe de detall. Està acabat amb 22 cúpules, que van ser els mateixos anys que va durar la seva construcció.
La majestuositat del mausoleu, aixecat totalment en marbre, és impressionant. 43 tipus de pedres semiprecioses de l’Índia estan incrustades a les parets, tant interiors com exteriors, entre elles la coralina, el llapis lazuli i l’omix.
Destinacions de la vida va portar que el cinquè fill de Saha Jahan i Muntaj Mahal després d’aixecar aquest faraònic mausoleu d’Agra i un nou projecte que volia desenvolupar, veient que el seu pare malgastava la riquesa, ho va fer presoner, alhora que va assassinar els seus quatre germans grans, proclamant-se tot seguit nou emperador de l’Índia. Estic segur que si no hagués estat pel fill de Taj Mahal, avui les meravelles del món hindú no serien una, sinó dues, ja que el seu nou projecte era molt més ambiciós que el mausoleu, possiblement hauria de ser un tros de cel situat a la terra, per al seu goig etern, o qui sap, si destinades a moltes dones. La mort de la primera, per cert, va ocasionar aquest disgust a l’emperador que en 24 hores els seus pèls es van tornar blancs.
