Com era de preveure, la Sala Civil de Tribunal Suprem ha confirmat la sentència dictada per l’Audiència d’Osca que va condemnar el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a tornar a Vilanova de Sixena (Osca) les pintures murals de la sala capitular de l’esmentat monestir. Si tot aquest procés fos una lluita per la restitució de totes les obres d’art i tot el patrimoni històric i cultural que al llarg de la història ha estat manllevat del seu lloc d’origen, hauríem d’abonar la resolució del tribunal sobre Sixena. Que potser no trobaríem bé que el Pantocràtor tornés a Sant Climent de Taüll? Que no seria bonic que el monestir de Poblet recuperés les més de dues mil peces que hi ha escampades per tot el món? Que no estaria bé que el Metropolitan de Nova York retornés el llegat de Vilanova de Bellpuig? Que potser no celebraria Elx el retorn de la seva mítica Dama? Tanmateix, res de tot això no passarà perquè hi ha normes que només regeixen per algú. No importa que remoure murals posi el risc la seva conservació. No compta que la seva supervivència ha estat possible perquè hi ha hagut persones amb més sensibilitat pel patrimoni artístic. Allò que es busca amb Sixena és atiar animositats per obtenir rendiments polítics. Avui perd l’art, perd la convivència i molt probablement perden els amants de la cultura si un trasllat gens recomanable fa malbé, aquest cop per sempre, un llegat patrimoni mundial.
Sessió: No iniciada
