A hores d’ara en què ja és molt difícil que algun projecte musical em pugui sorprendre, vull dedicar aquest espai a una banda molt propera que m’ha cridat molt l’atenció amb el cinquè treball d’estudi. David Roldán compon i dóna vida a les cançons que formen part de la discografia d’aquest grup nascut el 2009 a Fraga i que cada cop s’està fent notar amb més ‘descaro’.
Personalment m’agrada molt aquest ‘alarido’ guitarrer compaginat amb l’actitud de l’entonació de la veu gairebé desganada del seu líder molt ben escudada per la base rítmica. “El nostre estil redefineix el que coneixem fins ara com a rock espanyol clàssic experimentant amb diversos estils com l’indie, la música alternativa, metal o fins i tot el flamenc amb unes líriques directes i contundents”, reflexiona.
‘Infinito invierno’, ‘Latido en espera’, ‘Atrapado en la gravedad de tu ombligo’ i ‘Dioses con pies de barro’ havien estat fins ara els seus quatre discos autopublicats als quals cal afegir el cinquè i definitiu que ha aconseguit enganxar-me del tot a aquest projecte original i diferent. ‘Condéname’, ‘Desnudo en la tormenta’, ‘Mentiras y promesas’, ‘El cielo no es para ti’ -segon single d’avançament amb videoclip-, ‘Qué estupidez’, ‘Un juego de dioses’, ‘Belleza de ébano’, ‘Quiéreme o mátame’ -primer single amb videoclip- i ‘Aquella canción’ arrodoneixen aquesta nova referència discogràfica que escolto ‘vuelta y vuelta’ al meu cotxe. M’estic referint a Rama Seca i el seu ‘Quiéreme o mátame’… Oh yeah!
