“Saben aquell d’un paio que entra en una botiga de roba i pregunta: ¿que tienen trajes de camuflaje? -Sí, pero llevamos dos años buscándolos”. Aquest acudit me’l va explicar fa uns dies el Miquel Àngel, un amic que és una màquina explicant acudits. Precisament, aquest mateix acudit surt a la pel·lícula Saben aquell, de David Trueba, basada en la vida de l’humorista Eugenio. El fet que encara s’expliquin els acudits de l’Eugenio demostra que l’humor blanc no passa de moda. Saben aquell retrata els anys seixanta, una època que Trueba ens rememora amb escenaris amb bústies de correus amb la bandera espanyola, taxis de Barcelona del model Seat 1500, cabines de Telefónica, el primer Talgo i quioscos de diaris amb el Tele/exprés. Eugenio Jofra era un joier que cantava pels pubs amb la seva dona, la Conchita, fins que es van adonar que allò que el públic volia era escoltar els acudits i no les cançons. Eugenio sabia de memòria cinc mil acudits. Ens va demostrar que per fer riure no cal ofendre ningú. L’aniversari de la seva mort apareixen gots de tub amb taronjada a la porta del Sausalito, el local de Barcelona on actuava.
Sessió: No iniciada
