Amb el govern ultraliberal de l’Artur Mas, sobretot a partir del 2012, es va iniciar la privatització de Catalunya. Em refereixo al desmantellament dels serveis públics, la pèrdua de poder adquisitiu de la classe mitjana i a la manca de control o regulació de l’activitat econòmica, en especial, de la indústria. Els presidents de la Generalitat que hem tingut des d’aleshores han seguit les mateixes directrius. Així, la indústria de l’agroramaderia intensiva, la turística i la petroquímica determinen les prioritats polítiques del país. En conseqüència, la protecció del medi ambient i de la salut pública ha quedat supeditada als interessos econòmics de forma estricta. Tant és que s’hagi declarat una emergència climàtica i una crisi ecològica planetàries que poden comportar una sisena extinció massiva i que la Terra esdevingui inhabitable per a milions de persones. El més greu de la situació és que no hi ha ni un partit polític que vulgui o pugui resoldre aquests problemes capitals. L’última dada que s’ha difós és que diverses entitats denuncien una campanya de sectors econòmics per frenar la posada en marxa de l’Agència de la Natura de Catalunya. Ja fa dotze anys que van suprimir la conselleria de Medi Ambient i així anem.