Les cançons de rock solen ser molt crítiques de la realitat i moltes vegades s’avancen els fets. Amb la que està caient en aquesta societat amb tanta corrupció política encaixen a la perfecció com a banda sonora velles cançons com una de Moris que diu així: “Estás en el mundo y es un loco mundo. Tú vas en el metro y lees las noticias: hay cuatro asesinatos, bomba de neutrones y un tío que roba 40 millones. Mil explicaciones y pocas razones”.
Moris, més que una figura del rock argentí, és una figura del rock espanyol en tota la seva amplitud global, generant ponts culturals entre els dos països gràcies als seus treballs en un costat i l’altre del toll: “Hay mucha polución en la plaza de Colón, crisis de petróleo y amenaza nuclear. Las derechas, las izquierdas no se pueden aguantar y en el medio de este lío hay que ir a trabajar. ‘¿Quién arregla esto?’, dice un hombre al pasar”.
El llegat de Moris és tan influent que actualment és potser l’única figura de culte comú a les escenes dels dos països. “¿Dónde te has metido?, ¿quién te ha vendido? El nombre no importa, ni pincha ni corta; todos hablan de él y nunca le ven, sólo un largo número en un largo tren”. Moris va triomfar el 1978 amb el seu tercer disc, ‘Fiebre de vivir’, i la seva fina ironia: “Hay mucha ideología, pero hay pocas tías; cine de destape y pornografía. Pero en este día no hay nada a la vista, son puro papeles y solo revistas”.
Moris ja descrivia així als 70 el que és el ‘Rock de Europa’… Oh yeah!
